A ritme de swing

ANA CASTANY

Diumenge. Migdia. El sol de l’estiuet de Sant Martí escalfa la pell i l’ànima.

El cotxe enfila l’avinguda de Blondel cap amunt, en direcció al pont vell.

Ell està una mica emmurriat. Pensa que ja fa gairebé un mes i mig que no va amb els del Centre Excursionista pel coi de ballar i, a més a més, se sent incòmode embotit en aquesta disfressa. Els tirants li tiben massa i, el botó de l’armilla, se li clava al melic.

Ella, asseguda a la seva vora, fa la darrera repassada als llavis a través del mirallet del retrovisor. Se’ls repinta amb un vermell cridaner. Mira el rellotge.

–Tranquil·la, anem bé –li diu ell, mirant-se-la de reüll.

–I si em pares aquí mateix i tu vas a aparcar?

S’estan apropant al pont vell. El semàfor es posa vermell i ella, d’una revolada, pren la bossa, obre la porta i baixa.

–Ja faràs cap –diu abans de tancar la porta.

Ell no diu res. Mira com travessa pel davant dels cotxes amb un caminar que se li fa estrany, forçat pels talons que li fan remenar el cul. Desapareix sota l’arcada d’Indíbil i Mandoni. Prem el volant i espera que el semàfor canviï de color. Trenca cap a l’avinguda del Segre pensant que potser allí li serà més fàcil trobar un forat per deixar el cotxe. Ara l’amoïna anar pel carrer vestit així.

Continua llegint “A ritme de swing”