Enterrament… i altres poemes

TXEMA MARTÍNEZ

Dol

___________________

Enterrament
(Anamnesi)

Amb Fray Luis de León

Crida pare la teva fi lla al temple
i el nom parteix les aigües de les dues bancades,
en un torrent eixut de llum no usada,
i l’aire s’asserena i es vesteix de bellesa,
un himne amb què les ànimes, que l’oblit ha sotmès,
recobren la memòria, l’iris del primer origen.
Un home fl ac ens va plantar un xiprer
dins que creix sense res, branques que refulgeixen
talment les morts que allumen cada vida,
la mort meravellosa, el fi nal que eternitza
l’instant dels anys comuns, molsa verda a l’escorça.
Tothom plany una absència o el nen mort,
el déu que en si vacil·la i el do del sacrifi ci,
perquè no hem elegit qui protegim en va.
Et clous, sigles enllà, en la profunda fresca,
i encetes el dolor que no entenia:
no que no m’estimaven, que estimava.

Continua llegint “Enterrament… i altres poemes”