El difícil art de ser humà

Josep Grau
periodista
Redactor en cap del diari SEGRE i crític musical

__________________

Amb els artistes que estimes és millor no tenir el disgust de conèixer-los. Són decebedorament normals. Si ens emocionen és perquè ens conten la nostra vida, no la seva, i perquè això passi han de ser com tu i com jo. A vegades són bandarres. A mi em va interessar entre zero i zero que Carles Santos cremés pianos de cua a Agramunt. I entre zero i menys u que provoqués un escàndol a partir d’una exposició que barrejava sexe i religió a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Sobre aquests fets, de fa onze anys, tinc entès que se li va proposar treure algunes imatges i Santos va dir que hi estava d’acord. Minuts després enviava notes de premsa a totes les redaccions denunciant censura. Misèries de provocador professional. Aquest Santos no m’interessa. I en canvi, la seva Pantera Imperial és l’espectacle més important que he vist en tota la meva vida, i crec que ho seguirà sent el dia que em mori.  Continua llegint “El difícil art de ser humà”