Els grans reptes de l’edició en català

Joana Soto
Editorial Pagès

_______

La llibreria Catalonia de Barcelona era una supervivent. Havia derrotat Goliat en diverses ocasions i no va ser fins el 2013 que es va veure obligada a tancar les portes. La causa? Una devastadora crisi econòmica va ofegar definitivament l’històric establiment, que havia superat, fins i tot, una guerra civil, un incendi i un conflicte immobiliari. La imatge és poderosa, però encara ho resulta més si tenim en compte que al seu lloc s’hi va construir un McDonald’s. De vendre llibres a expedir fast food. D’aliment de l’ànima a… bé, deixem-ho en aliment.
El cas de la llibreria Catalonia no és anecdòtic i ens pot servir per analitzar les tendències d’un sector, el de la indústria editorial, que ha sortit força malparat de la crisi econòmica. Al món del llibre, la recessió va arribar tard, però la trompada va ser aclaparadora. L’any 2014, el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Daniel Fernández, parlava d’una caiguda acumulada del 40% en tan sols 5 anys. Aquesta xifra és demolidora: entre el 2009 i el 2014, la crisi hauria devorat gairebé la meitat dels ingressos del sector del llibre. Continua llegint “Els grans reptes de l’edició en català”

Editar amb vistes al Cadí

Marcel·lí Pascual Pascual
Edicions Salòria

_______________

Benvinguts a l’any 2017! Al món passen moltes coses i de vegades no en som prou conscients. La magnitud del procés de canvi tecnològic que es viu ens fa difícil entendre tot el que passa al nostre entorn. Per als editors el repte és constant i un dels primers elements que hem de tenir en compte és la globalització i la transformació tecnològica que, evidentment, afecta de ple el món del llibre, igual que afecta el món de la música, el món de la televisió o el món de l’agricultura.
Estem aquí i ara, ens agradi més o menys. En aquest context, editar al Pirineu fa uns anys tenia un sentit i avui aquest sentit ha canviat. Es pot editar des de la Seu d’Urgell igual que es pot fer des de Torrelameu o des de Barcelona. Quina diferència hi ha? En teoria, avui, poca. Es pot fer de tot a tot arreu. A la pràctica, però, el fet d’editar en un lloc o en un altre ajuda a establir uns lligams amb el territori i aquí és on el fet d’editar al Pirineu té condicionants que podem analitzar. Continua llegint “Editar amb vistes al Cadí”

Vistes i visibilitats: el món literari lleidatà mirat des de Barcelona

Jordi Rourera
editor de la Magrana i RBA

_________

I vet aquí que et trobes ficat en el típic article camp de mines: com es veu el panorama literari lleidatà des de fora. Amb el detall que, com que ets de Lleida, n’hauries de saber alguna cosa més del que es pressuposa a l’editor barceloní comú, proverbialment girat d’esquena amb la mirada fita a l’Empordà. I és un camp de mines, perquè, malgrat tot, estàs abocat a la imprecisió, a la dada inútil, a la referència injusta. És que la llibreria tal (bum), que si aquella autora (bum), perquè en aquella crítica de (patapum xim pum).
Potser la qüestió no és tan senzilla com sembla. ¿Ja té sentit parlar d’un panorama literari diferenciat, en l’època de les xarxes socials i la immediatesa i on fins i tot la Renfe, si de l’AVE es tracta, permet arribar a l’hora? La diferència sempre ve de l’aïllament. A Mallorca, per exemple, aquest aïllament (literal) ha generat temes recurrents, relacions, mestratges i herències literàries. A l’altre extrem, Girona (i comarques) té continuïtat amb Barcelona: per proximitat, pels temes, per les xarxes dels autors i per la relació amb les llibreries. Lleida es troba en una estranya posició intermèdia: prou lluny per ser diferent, però no tant generar una personalitat tan marcada com la illenca. Continua llegint “Vistes i visibilitats: el món literari lleidatà mirat des de Barcelona”