També és teu

EDITORIAL

Més d’una vegada ens han arribat comentaris sobre la densitat del DiS. Observacions sobre si la lletra no és massa petita i els marges massa estrets, un format que transmet una pesantor que no els convida a la lectura. El debat intern va existir, cert, i es va resoldre amb una defensa de la pausa, de la necessitat de forçar la situació perquè la gent hagués de parar per poder llegir. No hi ha resums sota el titulars, no hi ha destacats amb les frases més llampants ni tampoc hem fet, com s’està posant de moda en moltes publicacions, un disseny que destaca frases o paraules clau dins el mateix article perquè el nostre inconscient les associï. Era com si de sobte ens adonéssim que no es podia llegir de qualsevol manera; una decisió fins i tot provocadora? Continua llegint “També és teu”

El mar, el meu amic

Seia al costat de la flama de la llar de foc, que cremava cendra ben a prop de les meves cames. Jo, però, seguia buscant l’escalfor gairebé sense advertir que començava a envermellir-me la pell. Amb la mirada perduda en els maons argilosos d’aquell inhòspit bressol, resseguia les línies en guix que perfilaven onades agitades per un fort garbí. Els ulls em brillaven com aquella foguera. Rere el vidre veia aquell mar enfadat sobre el qual havia escrit tantes històries. Després de tants anys, seguia vestint-se de barquetes que li resseguien les dunes i d’arena que li aixoplugava l’espuma. Continua llegint “El mar, el meu amic”