‘House of Cards’, la cullera i l’algoritme

ENRIC BOLUDA

El president dels Estats Units, Frank Underwood, es reuneix de manera clandestina en unes escales de servei de la Casa Blanca amb el millor analista de dades de Nord Amèrica, possiblement del món. Un geni. Un weird, un raret que quan es tanca al seu despatx, amb el tors nu es mou en una dansa de contorsions mentre en uns auriculars d’última generació fa sonar a tot drap música electrònica ondulant. Iggy Pop en un laboratori de computació. El president del Estats Units s’hi reuneix per confirmar que no serà descoberta la trama que comparteixen per al control, espionatge i manipulació massiva de la població per guanyar les eleccions, sota el pretext de mesures excepcionals davant de l’amenaça jihadista. L’analista diu que no, que tot ho té emmascarat i n’explica certs detalls tècnics. El president li demana que li expliqui en anglès –per les nostres contrades en diríem en cristià– i el geni de l’anàlisi Big Data es mira la tassa de cafè que subjecta, n’agafa la cullera i sentencia: “una cullera. La puc usar per remenar el meu cafè, menjar sopa o escalfar heroïna. Tot el que ells hi podran veure és una cullera, no pas l’ús que en faig”. Continua llegint “‘House of Cards’, la cullera i l’algoritme”

‘El roce también hace el cariño’ (conté espòilers)

JAUME BARRULL CASTELLVÍ

L’amant d’una nit furtiva que vivim intensament ens pot deixar una marca inesborrable. En la brevetat només hem tingut temps de compartir la versió més alegre, elegant i festiva, així que per completar el quadre de la seua personalitat caurem en la temptació d’omblir els buits amb quantitats incontrolables d’especulacions benintencionades. Continua llegint “‘El roce también hace el cariño’ (conté espòilers)”