Un llibre candorós

GEMMA CASAMAJÓ I SOLÉ

Pep Albanell
Les fantasies del nàufrag,
Editorial Bromera, 256 pàg.

Un llibre amb un niu a dintre. Així és Les fantasies del nàufrag, la darrera novel·la de Pep
Albanell publicada per Bromera: un refugi literari acollidor quan tracta del plaer de llegir i la dificultat d’escriure; i alt, molt alt, quan de la prosa en lluquen mots rics, expressions genuïnes que, malauradament, ja no sentim. L’escriptor de la Seu d’Urgell ha fet feina d’ocell: ha anat a buscar branques al passat i ha teixit a cop de bec aquesta obra que és un homenatge a totes les que va llegir de nen, a tota la literatura que va esdevenir per a ell un
niu allà dalt, un refugi on incubar la imaginació que ja hi era i l’escriptura que havia de venir.

La portada, que és una de les portes d’entrada a l’obra, és preciosa i precisa, perquè fa justícia a les paraules que amaga a l’interior. La il·lustració d’Eli M. Rufat de colors pastel, candorosa com aquest llibre que repassa la infantesa a la Seu d’Urgell d’un nen nascut a la ciutat levítica de Vic el 1945 i que, per obligacions laborals del pare, ha de canviar de poble
i de vida. Aquest nen, a qui tot li ve de nou i a qui tot li sembla hostil, es diu Josep Albanell, com el narrador protagonista i com l’autor. Això, però, no converteix el llibre en les memòries de l’escriptor sinó més aviat en les memòries d’un indret i d’una època: el primer franquisme a l’Alt Urgell, un món en què als grans se’ls tractava de vós i en què a les cases a l’hivern el dinar s’acabava sempre amb una taronja. Als que no van viure aquella època, el llibre els pot encendre llums. Als que la van viure, els encendrà memòria.

Continua llegint “Un llibre candorós”