Slow: entre el kit-kat i la revolució

JOAN MANEL BUENO
Professor de filosofia
Autor de diversos assajos sobre filosofia amb els quals ha estat guanyador del premi Serra i Moret i finalista del premi Vallverdú

Nosaltres afirmem que la magnificència del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat.” Així s’expressava Marinetti el 1909 en el seu Manifest futurista, embadalit per l’acceleració que semblava impulsar el món cap a l’abolició de tots els límits.

Des de llavors, sens dubte, l’acceleració s’ha instal·lat a Occident i ha plantat arreu la seva llavor. Des de llavors, sens dubte, la nostra capacitat d’esprémer el món natural per destil·lar coneixement i producció s’ha desenvolupat fins a límits impensables. Des de llavors, també sense discussió, vivim més anys, curem més malalties i gaudim de més comoditats.

I, tanmateix, de què servirà a l’home guanyar el món si perd la seva ànima?, proclamaven els evangelis, i cada cop més gent, des del seu benestar accelerat, bé cal dir-ho, es rebel·la contra la veneració del canvi i es mostra crítica i fins i tot insurrecta davant d’una concepció del món i del temps a la qual acusen de devorar el món i de buidar les ànimes.

El temps de les coses és uniforme, quantificable, mesurable, divisible, repetible, ens explicava el filòsof Bergson vint anys abans que Marinetti piulés. I en l’èxit en la manipulació d’aquest temps radica l’èxit de les ciències i de la tècnica. I de la producció. Experiments perfectament quantificats, repetits i compartits a la velocitat de la llum. Unitats de mesura convertides en coneixement. Tasques mil·limètricament quantificades i assignades a operaris humans o a robots. Segons convertits en diners. Continua llegint “Slow: entre el kit-kat i la revolució”