“Sóc fotògraf, sóc un mentider, creu-me”

Jordi V. Pou
(Lleida, 1968)

___________

Parc d'Atraccions
Parc d'Atraccions
ValleAventura Park.San Lorenzo de El Escorial, Madrid. Abril 2004.
« 1 de 7 »

La cita que precedeix aquestes línies pertany al mateix Jordi V. Pou, un artista que ha fet de la fotografia el seu mitjà d’expressió. La seva aproximació al llenguatge fotogràfic sempre ha estat crítica des d’un punt de vista formal, conceptual i tècnic. Des d’un bon principi ha qüestionat la veracitat i l’objectivitat que es pressuposa a la fotografia, d’aquí que els seus projectes siguin una invitació a un terreny desconegut o ens forcin a negociar d’una altra manera amb la realitat i la nostra quotidianitat.
Amb Kokovoko ens va fer viatjar a un país que no apareix en cap atles, però que té la seva pròpia cartografia i una atmosfera vaporosa i, de vegades, asfixiant. A LEO 450-770 va interactuar amb un satèl·lit per captar tota una sèrie d’accions a la ciutat de Lleida. A nivell tècnic va ser un dels pioners, amb tota una legió d’artistes internacionals, a promoure l’Iphonegrafia, un descobriment que va obrir una nova via d’interès en el seu treball i que ha acabat influenciant altres projectes.
Aquesta vegada ha partit d’una pregunta excitant: què hauria passat si la guerra civil l’haguessin guanyat les forces democràtiques? És més, i si els feixistes no s’haguessin mai revoltat contra la República? Les imatges, com la mateixa història, tenen molts nivells de lectura.

Antoni Jové

Enterrament… i altres poemes

TXEMA MARTÍNEZ

Dol

___________________

Enterrament
(Anamnesi)

Amb Fray Luis de León

Crida pare la teva fi lla al temple
i el nom parteix les aigües de les dues bancades,
en un torrent eixut de llum no usada,
i l’aire s’asserena i es vesteix de bellesa,
un himne amb què les ànimes, que l’oblit ha sotmès,
recobren la memòria, l’iris del primer origen.
Un home fl ac ens va plantar un xiprer
dins que creix sense res, branques que refulgeixen
talment les morts que allumen cada vida,
la mort meravellosa, el fi nal que eternitza
l’instant dels anys comuns, molsa verda a l’escorça.
Tothom plany una absència o el nen mort,
el déu que en si vacil·la i el do del sacrifi ci,
perquè no hem elegit qui protegim en va.
Et clous, sigles enllà, en la profunda fresca,
i encetes el dolor que no entenia:
no que no m’estimaven, que estimava.

Continua llegint “Enterrament… i altres poemes”

-40 / 96°

De dia se’ls pot veure amb facilitat passejant pels voltants dels mercats; a la sortida demanant diners, recollint ampolles de plàstic, o bevent en grup la base d’alcohol (més
forta i econòmica que el vodka) que els aporta la seva estabilitat particular. Els més discrets també poden veure’s pel centre d’Ulan Bator, sigil·losos, gairebé imperceptibles, recollint, amb el sac a l’esquena, les ampolles de plàstic que posteriorment vendran per quatre tögröts. A la nit, malgrat tot, és difícil veure’ls. És necessari furgar en la superfície d’asfalt i ciment per trobar-los al subsòl de la ciutat on, com ells, amagats, passen els tubs pels quals circula l’aigua calenta que els mantindrà amb vida almenys una nit més.

MIKEL ARISTREGI
FOTÒGRAF
Llicenciat en periodisme i especialitzat en fotografia, guanya el
2005 una beca de la Generalitat; el 2006 obté el premi Nou Talent
FNAC de Fotografia i el 2009 guanya una beca Fotopres amb la
qual porta a terme el treball sobre els rodamons alcohòlics d’Ulan
Bator, a què pertanyen aquestes fotografies.