Lleida i la Revolució d’Octubre

ANTONI JIMÉNEZ HIJAZO
historiador

_______________________

A la tardor del 25 d’octubre de 1917, la situació a Rússia s’havia agreujat. De fet, era desesperada des de feia anys. A Rússia, ja era la segona revolució d’aquell any, car al febrer les masses de Petrograd, amb el suport de la tropa, havien foragitat el tsar. Això es resolgué amb l’entrega del poder al Parlament rus —Duma— i la creació d’una república democràtica d’estil occidental. Però tot aquell esforç no havia revertit la situació gens ni mica: continuava la guerra, els aliments escassejaven i els ànims es radicalitzaven. Era el torn del bolxevics. Amb consignes tan clares com «Pau, pa i terres» o «Tot el poder per als soviets», es guanyaren el suport de la gent. Cansada de quatre anys de guerra —de derrotes, més ben dit— i desitjosa del repartiment de terres que creia haver conquistat al febrer, es disposà a seguir aquest petit grup que semblava que, per fi, tenia solucions immediates. Continua llegint “Lleida i la Revolució d’Octubre”

Josep Carner-Ribalta, de Balaguer al país dels soviets

Ramon Breu
llicenciat en història i sociologia

_______________________

Dos misteriosos personatges procedents de París van visitar l’URSS la tardor del 1925. S’allotjaren a l’Hotel Lux, a Moscou, i de seguida s’envoltaren de refugiats i fugitius. Els enigmàtics viatgers es van entrevistar amb personalitats soviètiques de la màxima importància. Els expedicionaris eren ni més ni menys que Macià i el seu secretari, Josep Carner-Ribalta. Havien viatjat a la capital soviètica per obtenir suport i recursos de la Internacional Comunista i de l’URSS. Es tractava de preparar una insurrecció que permetés la independència de Catalunya, amb la consigna «Contra la dictadura, contra la monarquia, contra la Guerra del Marroc!». Continua llegint “Josep Carner-Ribalta, de Balaguer al país dels soviets”

La Revolució Russa a Catalunya

Manel López Esteve
professor d’història de la UdL

______________________

El 27 de desembre de 1917, Solidaridad Obrera, l’òrgan de premsa de la CNT, publicava un article sobre la Revolució Russa signat pel grup anarquista Los Sin Nombre. L’article feia una defensa aferrissada de la revolució que s’havia produït a Rússia tot just dos mesos abans. Es tractava, per als anarquistes, de seguir «ese gran revulsivo que nos traen las auras moscovitas. Nosotros, como anarquistas y como proletarios, invitamos al pueblo esclavo español a que se dignifique y liberte en una acción viril como la de nuestros hermanos los proletarios rusos». Des dels primers dies de novembre, havien aparegut al periòdic de la CNT tot un seguit de notícies, moltes vegades confuses, sobre l’anomenada revolució dels maximalistes que els obrers organitzats, els soviets i els bolxevics havien fet triomfar a Rússia. El seguiment d’allò succeït a Rússia per part de la premsa obrera i de la principal organització del moviment obrer a Catalunya, l’anarcosindicalista CNT, certificava la importància de l’impacte que la revolució dels soviets havia tingut arreu d’Europa i també, com no podia ser d’una altra manera, a Catalunya. Continua llegint “La Revolució Russa a Catalunya”

Lamolla, el compromís d’un llibertari

Jesús Navarro

Director del Museu d’Art Jaume Morera


En els darrers temps s’ha tornat a parlar a bastament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Una discussió en la qual sovint ha mancat rigor en relatar el fets que es varen produir i en la qual s’ha prescindit d’una contextualització històrica que hauria proporcionat les claus per a la seva interpretació. Efectivament, amb l’esclat del conflicte, el patrimoni artístic sofriria importants danys, provocats per l’onada d’atacs anticlericals contra els béns de l’Església, la confiscació incontrolada de béns artístics, el tràfic il·legal d’obres d’art i els bombardejos dels nuclis de població, especialment de ciutats o pobles de la rereguarda republicana, on l’aviació rebel els va usar sovint per minar l’ànim de la població. Les primeres jornades de juliol de 1936 van estar marcades per la violenta reacció popular contra el cop militar i per l’atac de les organitzacions obreres a tot allò que representava qualsevol tipus de suport a la conspiració reaccionària. Continua llegint “Lamolla, el compromís d’un llibertari”

La protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil

Esther Solé i Martí

Historiadora de l’art


Els atacs i destruccions indiscriminades d’elements patrimonials foren una comparsa tristament habitual de la Guerra Civil espanyola. La resposta a aquestes actuacions fou ràpida i sovint protagonitzada per figures destacades de l’àmbit artístic i cultural del país, caps visibles d’un moviment en el qual també prengueren part moltes mans anònimes. En termes generals, les accions de salvaguarda del patrimoni es dugueren a terme en dues fases. Continua llegint “La protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil”

Testimoni de Crous i de Fenosa

Josep Miquel Garcia

Crític d’art, director del museu Apel·les Fenosa


La bibliografia sobre la salvaguarda del patrimoni artístic en els primers mesos de la nostra Guerra Civil és cada vegada més rica i sabem pels historiadors detalls sobre la cronologia dels fets. Pel que fa a les fonts, resulta difícil trobar testimonis de primera mà. Per sort, en tenim dos que afecten el que va succeir a l’entorn de Lleida: el de l’escultor Apel·les Fenosa, arrelat a Almatret, i el del dissenyador Enric Crous. Continua llegint “Testimoni de Crous i de Fenosa”

MÒSTAR 95

MAGDALENA ALTISENT. Mòstar-Medjugorge 1995