“El misterio de la caja ensangrentada” o la història impossible

ANTONIETA JARNE

El 18 d’abril de 1950 el corresponsal de La Vanguardia a París, Antonio Martínez Tomás, publicava una petita crònica amb el títol “El misterio de la caja ensangrentada” on s’informava que als afores de Tolosa de Llenguadoc, al costat del llac Gironis, s’havia descobert dins una caixa el cadàver d’una dona esgarrifosament esquarterada. El cos corresponia a Reden Broto i s’hi deixava entreveure un drama passional propi de les novel·les de sang i fetge: “Tras el cadáver de toda mujer muerta violentamente se presiente el ciclón de los celos o el furor indicativo del amor traicionado.”

El periodista n’ignorava les causes. Tanmateix, interpretava una realitat a partir de prejudicis establerts. Amb notes com aquesta s’elaboren imatges sobre persones sense veu ni història i, alhora, fins a quin punt s’infereixen realitats tergiversades i equivocades? En aquest cas, el desconeixement dels motius del crim invisibilitzava una qüestió que no tenia res a veure amb el que es donava a entendre.

Continua llegint ““El misterio de la caja ensangrentada” o la història impossible”