El futur del món editorial

Mertxe París
editora, escriptora, llibretera
Llicenciada en Humanitats i Estudis Àrabs. La seva trajectòria professional sempre ha estat lligada al món del llibre

___________

Contra tot pronòstic, el gener del 2019 Mosaics Llibres (editorial especialitzada en llibre infantil i juvenil) complirà cinc anys i publicarà el seu vint-i-cinquè títol. I ho celebrarem a la Llibreria El Genet Blau (oberta fa 18 anys), que tot just acabem d’adquirir. Repassant aquestes xifres poden semblar molt minses, però la supervivència de les editorials petites dins el panorama dominat pels grans grups editorials no és una tasca fàcil. Aquest petit exercici sobre el passat també ens fa mirar el present i el futur més immediat.
Creiem que hi ha diferents factors sobre els quals es necessita una reflexió-reacció urgent, si no volem destruir la pròpia producció editorial com a país. En primer lloc, es prioritza molt més la quantitat que la qualitat, i des del meu punt de vista, això és un greu error que perjudica tant els mateixos editors (és com si ens tiréssim pedres sobre la pròpia teulada) com els lectors (sovint superats per la ingent quantitat de novetats mensuals). En segon lloc, des de les institucions culturals públiques també es valora aquest barem a l’hora de concedir subvencions a la producció editorial (no preval l’excel·lència del segell editorial, sinó la capacitat productiva). En tercer lloc, els professionals de la literatura (tant autors com il·lustradors) no poden viure de la tasca creativa i això fa que les condicions per professionalitzar-se no siguin òptimes, i per tant, la majoria dels creadors tenen una o dues feines més, i això els situa en situació de desavantatge si es comparen amb altres professionals del sector d’altres països europeus com ara França (on l’Estat protegeix els seus autors de manera exemplar). D’aquí s’explica per què molts editors opten per publicar tan sols traduccions. Ho argumenten dient que la qualitat literària és superior. Mosaics Llibres no està d’acord amb aquesta premissa; per això, busquem l’equilibri entre la publicació d’obres traduïdes i obres produïdes aquí perquè donem suport al teixit creatiu del nostre país. Continua llegint “El futur del món editorial”

Arriscar-se

Les petites editorials (i llibreries) independents han passat de ser en els darrers anys quelcom testimonial a una realitat consolidada que cada cop té més representació. Si bé és cert que la seva crescuda ha anat en paral·lel a la gran concentració produïda al món editorial i el control dels drets d’autor en poques mans (sobretot en català però no només, tot i que aquí pugui ser més visible), no ho és menys que a poc a poc van obtenint més visibilitat i demostrant que són capaces de cercar formes imaginatives de relació i organització comercial. A més, ocupen nous espais literaris, tenen implicacions culturals, econòmiques, territorials, de treball i tornen a posar en valor el llibre. Molts d’aquests petits editors s’arrisquen amb propostes, títols, temàtiques i traduccions que no tenen cabuda a les grans editorials; tot i això, troben el seu públic. No es fan rics, diuen alguns, però sobreviuen i creen lectors fidels. Amb aquest propòsit hem volgut escoltar (llegir) el testimoni d’algú, la Mertxe París, que a poc a poc ha anat fent créixer una editorial, Mosaics, dedicada al món infantil i juvenil, potser amb pocs títols a l’any, però escollits a consciència. També és autora i ara, a més a més, s’ha llençat a l’aventura d’agafar les regnes de l’única llibreria de Lleida dedicada exclusivament al llibre infantil i juvenil: El Genet Blau. També ens hem volgut fer ressò de les circumstàncies amb què es troben aquells que, com el periodista Marcel·lí Pascual, gosen endegar una odissea editorial des de la perifèria… fins i tot podríem dir quilòmetres enllà de la perifèria, com és Edicions Salòria, que va néixer amb la voluntat d’editar des de i per al Pirineu, amb la voluntat de fomentar i universalitzar els valors d’aquest bocí de món que podria ser global. Finalment, una gestora cultural, l’Anna Bellido, ens parla dels conceptes de llibre i territori com a dinamitzadors. Entre les crítiques, el darrer llibre de Joan Margarit, Per tenir casa cal guanyar la guerra, per això hem demanat a la dissenyadora gràfica i artista Montse Farré que il·luminés la portada d’aquest número del DiS. Les imatges que il·lustren la resta del número són de la creadora de l’arxiu Javelina Sandra March, que desenvolupa projectes en què el llibre forma part o clausura un procés artístic. Tot plegat, perquè trencar el pensament únic és cabdal.

Llibre i territori

ANA BELLIDO
gestora cultural

El llibre té un protagonisme gran en el nostre territori. Si pensem en els dos conceptes, llibre i territori, podem parlar en un doble sentit, el territori com a dinamitzador del llibre, però també el llibre com a dinamitzador del territori.
Pel que fa al territori com a dinamitzador del llibre
Quan pensem en el patrimoni d’un poble pensem en els edificis i les construccions històriques, però no hem d’oblidar que els llibres també són una part fonamental d’aquest patrimoni. Així ho han entès les administracions locals que, amb el suport de grups voluntaris d’investigadors, vinculats en la major part al món la història, centres culturals i museus fan possible donar aquest concepte patrimonial al llibre i a la vegada posen a l’abast de la ciutadania la seva tasca de recerca. Continua llegint “Llibre i territori”

L’edició de proximitat, un model de negoci

Marcel·lí Pascual Pascual
editor

niques (particulars imatges de Crist crucificat) de la Cerdanya. Ho valorem des de tots els punts de vista i, finalment, ho tirem endavant. A priori és un llibre estrictament local (Cerdanya), d’un moment històric concret (segles XII i XIII) i d’unes peces artístiques força desconegudes pel gran públic. L’editem pensant en el compromís que Edicions Salòria té amb el Pirineu i en la necessitat de contribuir a revaloritzar el patrimoni històric local… Un cop editat, però, la sorpresa és que diverses universitats de tot el món s’interessen pel llibre i fins i tot el podem trobar al catàleg de la llibreria d’un museu de Florència. A Itàlia, en català i editat per una editorial de la Seu d’Urgell. Les majestats de la Cerdanya és un llibre local o global? Continua llegint “L’edició de proximitat, un model de negoci”