La gran veta del temps

Serge Basso de March
El revers de l’arena
(Traducció de Nathalie Bittoun-Debruyne i Josep M. Sala-Valldaura). Edicions de 1984, 94 pàg.


JAUME PONT

El revers de l’arena és tot un miracle pictòric ple de vida i poesia, de lírica lliçó vetejada per la reflexió moral i social

“No cal sorprendre’s dels jocs dels inventaris, el trajecte no està pas puntejat. Ja fa força temps que camino per senderes assaonades pels focs creuats de les mirades i els gestos. Sota el pes del passat, enuncio testaments estrambòtics i llego al full en blanc murmuris robats. Els vostres passos em travessen. La infància s’amaga a l’esblaïmat de la meva ombra. M’inscric a punt de marxar en miralls estranys. M’hi reflecteixo una mica i enfonyo en el desgavell del que crec dir. Tot es vincula a aquesta mena d’escorça que esventra la meva estilogràfica. La casa està confosa i el meu flexo n’és l’únic jutge. Intento de ser fidel i obro la meva porta a la gran veta del temps” (“Coartada?”). Continua llegint “La gran veta del temps”