Montraveta: quan el crim el comet… la terra

LLUÍS CAELLES

Vint-i-set d’octubre de 1989: dos taladors de pins apareixen morts a trets a la finca Montraveta, a Llobera del Solsonès. La informació arriba a mitja tarda a la redacció del diari i, immediament, rep atenció preferent. Les morts violentes són una excepció. Notícia de primer ordre.

Una estona més tard, el corresponsal de la zona, el Joan Castro, afegeix les primeres dades des de Solsona. No hi ha testimonis, però hi ha un sospitós. I afegeix el que converteix “un” crim en “el” crim: el suposat autor ja havia mort a trets un altre explotador forestal 16 anys abans. A la mateixa zona. I, probablement, amb el mateix mòbil. El cas fa un salt, creix en densitat i la història –el motor de la nostra feina– agafa un nervi elèctric.

La cronologia d’urgència que aquell mateix vespre teníem damunt la taula era la següent: 1973, Vicenç Mosella, un pagès de 45 anys amb un ferotge arrelament al bosc de la família, transmès de generació en generació, mata a trets Julià Tarrés, empresari silvícola. Passa un any –un any!– amagat al bosc, abans no el captura la Guàrdia Civil, és jutjat, declarat alienat mental i ingressat al psiquiàtric de Carabanchel. S’hi està 13 anys. Surt “curat” i quan encara no han passat dos mesos, sembla que ja ha calcat el crim primigeni: Ha tornat al “lloc dels fets”, ha engegat un parell de trets a dos llenyataires, i ha fugit de nou cap al bosc que el va protegir l’altra vegada.
Continua llegint “Montraveta: quan el crim el comet… la terra”