Pianos, jueus i silencis

Plàcid Garcia-Planas

Sir Samuel Hoare, ambaixador britànic a Espanya, deia que entre els contrabandistes es va establir el costum de demanar per un presoner de guerra evadit el preu d’un piano. Quant val un piano en temps de guerra? Un piano es converteix en una andròmina inútil. En el present d’una contesa, la bellesa es malvèn al millor postor. El veritable luxe d’una guerra no és un piano, sinó un parell de botes, una manta o uns cigarrets”.
Aquest és un fragment d’El marqués y la esvástica. César González Ruano y los judíos en el París ocupado, un llibre que la Rosa Sala Rose i jo vam escriure fa quatre anys i que tocava de ple un tema espès, la llegenda negra d’Andorra: la suposada matança de jueus per mals passadors quan fugien de la persecució nazi. Un tret a la muntanya, lluny de tot rastre, i el que les víctimes portaven al damunt, fortunes minimitzades en joies i diners, ja era teu.
De quants assassinats concrets de jueus tenim constància a Andorra o a prop de les seves fronteres per documentació de l’època o per testimoniatges orals creïbles? En el llibre en vam fer un primer recompte. Continua llegint “Pianos, jueus i silencis”