Anna Ballbona, ‘Joyce i les gallines’

Anna Ballbona

Pagès Editors, 235 p.

Joyce i les gallines (finalista del I Premi Anagrama 2016)

Anagrama, 193 p.


JAUME PONT

L’òpera prima de Ballbona ha esdevingut un dels èxits de públic i crítica més destacats de la narrativa catalana d’aquest any

J oyce i les gallines és un viatge sense fi pels complexos viaranys identitaris de la protagonista, Dora, jove periodista d’informació municipal bregada en mil batalles, que es mou entre l’afirmació del seu origen camperol i la seva empremta intel·lectual. Tot el que ella fa i pensa té un cert aire de caiguda del cavall i de visió il·luminadora. Un camí cap a Damasc que aquí té les sotragades iniciàtiques majors en una avorridíssima crònica d’una cavalcada de Reis, la impossible lectura de L’ofici de viure de Cesare Pavese, els trajectes diaris amb el tren de rodalies que la protagonista fa entre el Vallès Oriental i Barcelona –amb les converses d’un grup de pacients psiquià- trics com a caixa de Pandora–, i, sobretot, un viatge a Dublín, homenatge a l’Ulisses de Joyce, que marca un abans i un després en la seva vida. I en l’endemig, entre viatge i viatge, emergeixen les omnipresents gallines, leitmotiv simbòlic, emoticones narratives o deus ex machina de la idea que filen de principi a fi la novel·la de Ballbona. Elles esdevindran les icones actives de la grafitera Dora, entestada a emular l’admirat mestre Banksy amb els seus missatges escampats pel benestant barri de Besllum. Continua llegint “Anna Ballbona, ‘Joyce i les gallines’”

El triunfo de una generación atolondrada

Francisco Casavella

El día del Watusi

Anagrama, 891 p.


LORENZO PLANA

Esta novela de técnica sabia nos brinda de un modo hiperreal la locura de una época que ahora se nos antoja lejana y ácidamente entrañable.

El día del Watusi es un encuentro, esa canción amada por toda una generación, un estado de ánimo y vuelo, una charla entre amigos que no se han visto en muchos años y que ahora, en el bar del ayer, sorben sus cervezas entregados a la calidez con el heroÍsmo de quien se siente insustancial y pleno. Es una identidad insignificante pero universal: las vigas de la memoria y esas chispas en el corazón que nunca envejecen en quienes adoran la juventud más allá de la sabiduría y el sentido común. ¿Y qué es estar vivo, el éxtasis, creer que no se muere, sino renunciar en cierta medida (aunque eso sea variable y misterioso) a la sensatez? Malditas meteduras de pata… si no fuéramos tan benévolos con cierta indolencia vital, esa que borra como pastillas nocturnas el fragor del nerviosismo chirriante del estar todavía vivitos en el planeta Tierra. Continua llegint “El triunfo de una generación atolondrada”

L’obrador poètic de Jordi Pàmias

Jordi Pàmias

Ronda dels dies.

Cent vint poemes esparsos Anna Ballbona Pagès Editors, 235 p.


MARISA TORRES BADIA

Deixa que et digui, el mar, una cançó d’amor / i escolta, de la terra, una lenta / pregària

Aquest sisè volum de l’obra completa de Jordi Pàmias, Ronda dels dies, recull que aplega un bon grapat de poemes inèdits o no publicats en llibre, és una bona oportunitat per al lector de retornar als orígens lírics del poeta guissonenc. Com explica el mateix Pàmias en la seva introducció, la intenció del recull queda prou clara en les tres seccions del llibre –Adolescència i joventut (1954-1962), Primera maduresa (1963-1978) i La veu consolidada (1981-1988)–, pur reflex d’un camí, també tripartit, que emmarca no poques de les obsessions temàtiques del nostre poeta al llarg de la seva dilatada trajectòria poètica. Continua llegint “L’obrador poètic de Jordi Pàmias”