Contra la vida heroica

Emili Bayo i Juan

 

Quan el Marc Tramós entra al bar Les Torres tem que alguna de les crosses li rellisqui sobre el terra emmoquetat de serradures humides, clofolles de cacauets, tovallons de paper greixosos, escuradents bruts i matèries en descomposició. Amb tot, el que li prova com un cop de puny a la cara és l’olor, d’una ranciesa amb triennis. Tot fent equilibris, avança fins a una taula on el sotsinspector Torredelplà llegeix El Mundo Deportivo alhora que ataca un plat de calamars d’una negror equivalent als seus pensaments.

–Ei, Torredelscollons, només una rata dinaria a gust en una claveguera com aquesta –comenta mentre intenta coordinar el moviment de les crosses, la cadira i la cama enguixada. L’altre no fa cap intenció d’ajudar-lo, però fa una ullada al voltant intentant descobrir què veu de dolent el seu amic en les parets llardoses, la musiqueta de la màquina escurabutxaques, el borratxo de la barra, la telesèrie sud-americana i la cambrera de cul impossible.

–Això està de puta mare, noi. Com a mínim és un espai que comprenc. Quan surto pel barri i veig les noies que ensenyen el tanga i amb els pantalons esquinçats i els nois que ni se les miren perquè teclegen als mòbils vés a saber quins missatges importants, jo tinc la sensació d’haver-me equivocat de planeta.

–Jo no posaria els peus en aquest corral si no em calgués la teva saviesa.

–No compro res –adverteix mentre una gota negra se li despenja de la comissura dels llavis i li dibuixa una línia macabra fins al coll.

–He de tancar l’empresa de serveis lingüístics. Amb això de la crisi, ja ni els polítics contracten escriptors negres. Com que els electors demanen transparència, suposo que han decidit deixar d’amagar la seva estupidesa. Per això he pensat a escriure una novel·la.

Continua llegint “Contra la vida heroica”