El catàleg de patrimoni de Lleida, entre el paper i la realitat

Miquel Soriano-Montagut i Jené

arquitecte

La majoria de definicions del patrimoni (arquitectònic) coincideixen a exposar la importància de transmetre el llegat del temps a les futures generacions, com a garantia que les ciutats mantindran la raó de ser. Els espais que formen el patrimoni arquitectò- nic adquireixen un valor que sense aquestes obres desapareixeria, deixaria de ser el que és, passaria a ser un altre lloc. El pas dels anys crea una memòria i identitat al lloc que l’acaba convertint en un bé col·lectiu: com el carrer Major espai de passejada i compres, els Camps Elisis com a punt de referència de festes i fires o la Seu Vella el símbol identitari per excel·lència. Continua llegint “El catàleg de patrimoni de Lleida, entre el paper i la realitat”

Rehabi(li)tar el Centre Històric

Helena Guiu

El carrer Suda és molt petit, gairebé oblidat. És el més proper a les escales que donen accés al conjunt monumental de la Seu Vella. Allí tan sols hi resta un edifici dret, el qual pertany a una d’aquelles “illes desconsolidades” del Centre Històric: 4 edificacions (1 habitada, 1 tapiada, 1 semidesocupada i una altra amb més “activitats” que habitatges) i 3 solars buits. El resultat és desolador. L’estat d’abandó d’aquesta zona es pot entendre, que no comprendre, si tenim en compte els Plans dibuixats en l’avan- çament del POUM. Continua llegint “Rehabi(li)tar el Centre Històric”

Lamolla, el compromís d’un llibertari

Jesús Navarro

Director del Museu d’Art Jaume Morera


En els darrers temps s’ha tornat a parlar a bastament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Una discussió en la qual sovint ha mancat rigor en relatar el fets que es varen produir i en la qual s’ha prescindit d’una contextualització històrica que hauria proporcionat les claus per a la seva interpretació. Efectivament, amb l’esclat del conflicte, el patrimoni artístic sofriria importants danys, provocats per l’onada d’atacs anticlericals contra els béns de l’Església, la confiscació incontrolada de béns artístics, el tràfic il·legal d’obres d’art i els bombardejos dels nuclis de població, especialment de ciutats o pobles de la rereguarda republicana, on l’aviació rebel els va usar sovint per minar l’ànim de la població. Les primeres jornades de juliol de 1936 van estar marcades per la violenta reacció popular contra el cop militar i per l’atac de les organitzacions obreres a tot allò que representava qualsevol tipus de suport a la conspiració reaccionària. Continua llegint “Lamolla, el compromís d’un llibertari”

La protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil

Esther Solé i Martí

Historiadora de l’art


Els atacs i destruccions indiscriminades d’elements patrimonials foren una comparsa tristament habitual de la Guerra Civil espanyola. La resposta a aquestes actuacions fou ràpida i sovint protagonitzada per figures destacades de l’àmbit artístic i cultural del país, caps visibles d’un moviment en el qual també prengueren part moltes mans anònimes. En termes generals, les accions de salvaguarda del patrimoni es dugueren a terme en dues fases. Continua llegint “La protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil”

Testimoni de Crous i de Fenosa

Josep Miquel Garcia

Crític d’art, director del museu Apel·les Fenosa


La bibliografia sobre la salvaguarda del patrimoni artístic en els primers mesos de la nostra Guerra Civil és cada vegada més rica i sabem pels historiadors detalls sobre la cronologia dels fets. Pel que fa a les fonts, resulta difícil trobar testimonis de primera mà. Per sort, en tenim dos que afecten el que va succeir a l’entorn de Lleida: el de l’escultor Apel·les Fenosa, arrelat a Almatret, i el del dissenyador Enric Crous. Continua llegint “Testimoni de Crous i de Fenosa”