“Sóc fotògraf, sóc un mentider, creu-me”

Jordi V. Pou
(Lleida, 1968)

___________

Parc d'Atraccions
ValleAventura Park.San Lorenzo de El Escorial, Madrid. Abril 2004.
« 1 de 7 »

La cita que precedeix aquestes línies pertany al mateix Jordi V. Pou, un artista que ha fet de la fotografia el seu mitjà d’expressió. La seva aproximació al llenguatge fotogràfic sempre ha estat crítica des d’un punt de vista formal, conceptual i tècnic. Des d’un bon principi ha qüestionat la veracitat i l’objectivitat que es pressuposa a la fotografia, d’aquí que els seus projectes siguin una invitació a un terreny desconegut o ens forcin a negociar d’una altra manera amb la realitat i la nostra quotidianitat.
Amb Kokovoko ens va fer viatjar a un país que no apareix en cap atles, però que té la seva pròpia cartografia i una atmosfera vaporosa i, de vegades, asfixiant. A LEO 450-770 va interactuar amb un satèl·lit per captar tota una sèrie d’accions a la ciutat de Lleida. A nivell tècnic va ser un dels pioners, amb tota una legió d’artistes internacionals, a promoure l’Iphonegrafia, un descobriment que va obrir una nova via d’interès en el seu treball i que ha acabat influenciant altres projectes.
Aquesta vegada ha partit d’una pregunta excitant: què hauria passat si la guerra civil l’haguessin guanyat les forces democràtiques? És més, i si els feixistes no s’haguessin mai revoltat contra la República? Les imatges, com la mateixa història, tenen molts nivells de lectura.

Antoni Jové

Pedrolo

Manuel de Pedrolo és molt més que el nom d’un escriptor català, un dels més prolífics i dels que van haver de fer la seva feina en mig d’una dictadura que volia anorrear qualsevol traça de català o de catalanisme. No, Manuel de Pedrolo és un símbol de coherència i d’actitud, de militància política i lingüística sense cap mena de dubte, sense cap esquerda, amb la voluntat de contribuir, fins allà on li fos possible, a normalitzar l’ús públic i literari d’un idioma que altres volien condemnar a l’oblit i a la marginalitat de la llar. Continua llegint “Pedrolo”

L’espurna de la insurrecció

Jaume Barrull Castellví
narrador

Llicenciat en Sociologia, actualment és redactor i fotògraf al dominical Lectura del diari SEGRE

_________________

Està una mica nerviós, portava moltes nits escrivint anotacions a la llibreta, omplint el cendrer de burilles, rellegint assajos de Javier Serrano Planes, escoltant les notícies per la ràdio, repassant les actes dels comitès territorials dels darrers tres anys, bevent cafè i cafè amb conyac, retallant paràgrafs, dormint vestit al llit i despullat al sofà, anotant a les vores i els peus dels esborranys, estripant versions provisionals i definitives, emprovant-se diferents combinacions de roba i assajant el moviment de les mans davant del mirall del rebedor de casa per a la intervenció que ha de fer. Ara. Els diferents corrents ideològics i estratègics havien confluït, forçats pels esdeveniments dels últims mesos arreu del país, en dos grans columnes que es mesuren les forces al sisè congrés nacional del partit. Les setmanes prèvies corrien rumors de ruptura, d’infidelitats, d’ultimàtums forçats per la impaciència i certes dosis d’animadversió personal. Canvien les etiquetes, es repeteixen els mateixos debats: il·luminats contra il·lusos, estalinistes contra trostkistes, els de la revolució permanent contra els de la ruptura revolucionària, els partidaris de la violència popular contra els defensors de la desobediència pacifista, futbolistes contra ciclistes, els de l’extrema esquerra contra els de l’esquerra radical. Continua llegint “L’espurna de la insurrecció”

‘House of Cards’, la cullera i l’algoritme

ENRIC BOLUDA

El president dels Estats Units, Frank Underwood, es reuneix de manera clandestina en unes escales de servei de la Casa Blanca amb el millor analista de dades de Nord Amèrica, possiblement del món. Un geni. Un weird, un raret que quan es tanca al seu despatx, amb el tors nu es mou en una dansa de contorsions mentre en uns auriculars d’última generació fa sonar a tot drap música electrònica ondulant. Iggy Pop en un laboratori de computació. El president del Estats Units s’hi reuneix per confirmar que no serà descoberta la trama que comparteixen per al control, espionatge i manipulació massiva de la població per guanyar les eleccions, sota el pretext de mesures excepcionals davant de l’amenaça jihadista. L’analista diu que no, que tot ho té emmascarat i n’explica certs detalls tècnics. El president li demana que li expliqui en anglès –per les nostres contrades en diríem en cristià– i el geni de l’anàlisi Big Data es mira la tassa de cafè que subjecta, n’agafa la cullera i sentencia: “una cullera. La puc usar per remenar el meu cafè, menjar sopa o escalfar heroïna. Tot el que ells hi podran veure és una cullera, no pas l’ús que en faig”. Continua llegint “‘House of Cards’, la cullera i l’algoritme”

‘El roce también hace el cariño’ (conté espòilers)

JAUME BARRULL CASTELLVÍ

L’amant d’una nit furtiva que vivim intensament ens pot deixar una marca inesborrable. En la brevetat només hem tingut temps de compartir la versió més alegre, elegant i festiva, així que per completar el quadre de la seua personalitat caurem en la temptació d’omblir els buits amb quantitats incontrolables d’especulacions benintencionades. Continua llegint “‘El roce también hace el cariño’ (conté espòilers)”