El patrimoni arquitectònic i l’arquitectura invisible

Melitó Camprubí i Puig

1. Tresors

En el conjunt del nostre patrimoni arquitectònic hi ha autèntics tresors. Només cal creure en el bon criteri de la UNESCO ( Vall de Boí, pintures rupestres) i, encara més, en el dels homes savis que ens han precedit: l’enyorat historiador Josep Pleyan de Porta i els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch per citar alguns precursors. A finals del segle XIX i principis del segle XX, aquests homenots van posar en valor una part important del patrimoni arquitectònic monumental català i, ben segur, que no haurien reeixit sense una bona motivació intel·lectual, la Renaixença, i una bona matèria primera, l’important llegat patrimonial del país. Puig i Cadafalch, un erudit en història de l’art, i Jeroni Martorell, deixeble seu, seran els impulsors del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments una eina indispensable per a la bona gestió d’aquest gran cabal patrimonial, d’aquests tresors. Continua llegint “El patrimoni arquitectònic i l’arquitectura invisible”