El historiador y los mitos

ROBERTO FERNÁNDEZ

Aunque en los medios intelectuales y de comunicación no aparece habitualmente entre los principales temas de debate, estoy persuadido de que una de las decisiones más importantes que deben tomar los europeos consiste en si construimos Europa mediante las directrices de la Ilustración o bien a través de las propuestas del Romanticismo. No crean que es un asunto baladí, pues donde pongamos el acento determinará en gran medida la forma y manera en que Europa definirá su existencia y su personalidad en los próximos decenios. La Ilustración es ciudadanía, universalismo, cosmopolitismo, objetivismo, Estado como contrato social, educación para la igualdad de oportunidades y ciencia para el progreso social. En cambio, el Romanticismo es más bien individualismo absoluto, subjetivismo, etnicidad, identidades colectivas terrioriales, Estado como sacralización de la nación, particularismo, diferencialismo y nacionalismo. Se me dirá, no sin cierta razón, que es una caracterización de ambos movimientos excesivamente simple, pero sostengo que en esencia no creo que resulte incorrecta.

Continua llegint “El historiador y los mitos”

El passat que mai passa

LLUÍS FOIX

La història es refà constantment. De moltes maneres. Per la recerca dels historiadors, per la tradició oral, pels relats i records de persones que deixen testimonis escrits tant si es publiquen com si no. La història és el passat que no passa mai. Sempre torna, deia Benedetto Croce. Un dels fets més rellevants que hem viscut a Catalunya en els últims trenta anys és la recuperació de la memòria mitjançant la publicació de centenars de llibres examinant les històries locals.

No sabem molt el que passà al segle XIX als nostres pobles, ciutats i comarques. Però l’esforç historiogràfic que s’ha fet per esbrinar la història local i nacional del segle passat ha estat extraordinari. Són molts els pobles de Catalunya que han produït una història local. Han utilitzat fotografies, testimonis orals, documentació diversa, arxius que romanien ocults, noves visions sobre el passat més immediat o llunyà.

Continua llegint “El passat que mai passa”