El catàleg de patrimoni de Lleida, entre el paper i la realitat

Miquel Soriano-Montagut i Jené

arquitecte

La majoria de definicions del patrimoni (arquitectònic) coincideixen a exposar la importància de transmetre el llegat del temps a les futures generacions, com a garantia que les ciutats mantindran la raó de ser. Els espais que formen el patrimoni arquitectò- nic adquireixen un valor que sense aquestes obres desapareixeria, deixaria de ser el que és, passaria a ser un altre lloc. El pas dels anys crea una memòria i identitat al lloc que l’acaba convertint en un bé col·lectiu: com el carrer Major espai de passejada i compres, els Camps Elisis com a punt de referència de festes i fires o la Seu Vella el símbol identitari per excel·lència. Continua llegint “El catàleg de patrimoni de Lleida, entre el paper i la realitat”

Rehabi(li)tar el Centre Històric

Helena Guiu

El carrer Suda és molt petit, gairebé oblidat. És el més proper a les escales que donen accés al conjunt monumental de la Seu Vella. Allí tan sols hi resta un edifici dret, el qual pertany a una d’aquelles “illes desconsolidades” del Centre Històric: 4 edificacions (1 habitada, 1 tapiada, 1 semidesocupada i una altra amb més “activitats” que habitatges) i 3 solars buits. El resultat és desolador. L’estat d’abandó d’aquesta zona es pot entendre, que no comprendre, si tenim en compte els Plans dibuixats en l’avan- çament del POUM. Continua llegint “Rehabi(li)tar el Centre Històric”