Del Benet, la ullada al Montsec

FRANCESC FITÉ
Historiador i professor d’art

__________________

Ara quan el record, la nostàlgia de la seva presència ens incita a cercar indrets, referències, senyals de les seves petjades, i mirem de paralitzar el temps estantís del seu record, el seu recorregut, la seva trajectòria, la seva obra immensa i plural ens omplen de paüra i ens inciten a rellegir-la en la seva totalitat, a pouar en el seu vast univers, ja llegat universal del quotidià, metafísic i microòpera de la seva visió vital i única de la realitat.
I cerquem d’abastar aquest immens univers minimitzat sense adonar-nos de la seva dimensió crescuda fins l’infinit a través dels seus dibuixos creatius d’escenificacions de la vida diària, resumida irònicament, com una crònica de lectura continuada i sense interrupcions que la memòria i les vivències del Benet han anat fixant, més enllà dels paranys del temps i l’oblit, plasmats en espais sorgits del seu propi impuls i la gestualitat de la seva pintura de pinzellada àmplia, a través de la qual han sorgit els escenaris idonis per les microrepresentacions que ens duen a experimentar les seves visions èpiques i minimalistes, dins d’escenaris sense referents, emanats de la seva ment creativa. Continua llegint “Del Benet, la ullada al Montsec”

Poètica d’un agrimensor d’estrelles

JAUME PONT
Poeta

____________

Deia Tristan Tzara, el gran mestre i fundador del moviment dadà, que “el pensament es forma a la boca”. Benet Rossell sembla no haver oblidat mai aquesta divisa mestra de dadaistes i surrealistes en els seus poemes. I el mateix podríem dir de les seves inoblidables performances, plenes d’un sentit de la imminència verbal i d’una pulsió intuïtiva inigualables. Amant de la paraula, escrita i dita, gran fabulista d’anècdotes quotidianes, Rossell sorprenia i obnubilava amb les seves històries imprevisibles properes al poema-acció. Com si la seva boca fos un mallarmeà gobelet de daus, la paraula benetiana es movia sacsejada per l’alegria i una eufòria verbal que acabaven abassegant-nos, inundant-ho tot de cap a peus.
La follia, el somni, l’absurd sense fre Continua llegint “Poètica d’un agrimensor d’estrelles”