La plana fèrtil

Capítol 1

Patrocina

La plana fèrtil

Vidal Vidal


Abans de la construcció del canal d’Urgell, cap al 1860, aquesta planúria era un erm immens sense a penes arbres i amb uns exigus conreus de secà. Lloc de pas entre el litoral català i l’interior peninsular. Terra inhòspita, àrida i pobra, on la subsistència esdevenia heroica. Els antics l’havien batejat com el Clot del Diable. Els sarraïns li havien atribuït el topònim de Maskinkà, adaptat pels cristians com a Mascançà.


L’obertura del canal, l’obra més important de la Catalunya del seu temps, va comportar un canvi absolut del panorama, començant per l’agrícola, també l’econòmic i l’humà. L’aigua aniria convertint en productiva i feraç una extensió de territori on s’introduirien nous cultius (farratges, panís, fruita i vinya, com la del Castell del Remei, una finca d’origen medieval que la família Girona va transformar en model de mecanització agrària i que avui dia produeix uns vins celebrats arreu del món), noves formes de treballar i a la llarga noves formes de pensar. Els pobles s’hi van fer grans i pròspers. Alguns conserven elements monumentals o històrics dignes de ser coneguts. Contrada d’horitzons dilatats, val la pena visitar-hi també diversos reclams naturals i paisatgístics, com el recuperat estany d’Ivars.

Castell del Remei

El Castell del Remei és, sens dubte, un dels espais amb més història
i amb un passat més lligat al desenvolupament del territori de la plana d’Urgell,
i dota la zona d’un important patrimoni històric.




A més, la seva existència i creixement van ser clau també per a un dels projectes que més canvis han proporcionat a la zona, la construcció del canal d’Urgell. Però, tot i que l’espai ha estat partícip de la història durant ni més ni menys que 2.000 anys –durant els quals ha estat anomenat amb infinitat de maneres diferents–, l’actual visitant és testimoni, sobretot, dels últims dos centenaris.


Passejant pel voltant del celler, es poden veure encara alguns edificis de l’antiga colònia agrícola, on vivien més de 50 famílies que disposaven d’una escola agrària, un camp de futbol, un cinema, un grup de teatre, una banda de música o un santuari. També és molt concorregut l’estany, des d’on es tenen unes magnífiques vistes a les vinyes del celler, que té denominació d’origen Costers del Segre. A més, el Castell del Remei és un lloc natural, un espai de trobada i també perfecte per a l’observació d’aus.

La propietat agrícola ha estat treballada amb finalitats vinícoles des del 1720, nodrint-se del raïm que proporcionen les plantacions instal·lades allà mateix, però també de parcel·les de muntanya. El propietari de la finca és Tomàs Cusiné, un enòleg molt reconegut en el món vinícola. La seva experiència dins del sector ha permès un catàleg de vins de qualitat en un terreny idoni per a la seva activitat. La marca Castell del Remei, a més de molt vinculada a l'imaginari col·lectiu de la zona és, a més, la del celler més antic de Catalunya en l'elaboració i etiquetatge de vins de criança i el cinquè celler més antic registrat al Registre Espanyol de Marques.


L'estructura del celler es va dissenyar seguint el model bordelès, que arribava així a Catalunya per primer cop en la seva història. A més, el celler va ser pioner en la importació de les varietats franceses Semillon i Cabernet Sauvignon. Aquestes varietats són la matèria prima de productes com el Gotim Blanc, creat a partir de Sauvignon blanc i macabeu; el Gotim Bru, fet amb garnatxa, ull de llebre, sirà i cabernet; l'Oda, composat per merlot i cabernet; o el 1780, que s'elabora a partir de cabernet, ull de llebre, garnatxa i merlot. A la mateixa finca també hi ha el restaurant on el vi del Castell hi és sempre present.

Apunts del celler



  • El celler obre les portes al visitant per tastar els seus vins i passejar per l’entorn natural.

  • El castell té ara quatre torres, una a cada cantonada, però originalment era una casa d’una sola torre.

  • El restaurant de la finca fa cuina casolana i tradicional, marinada amb vins del grup de Tomàs Cusiné.
  • Contacte


    Finca Castell del Remei, s/n,
    Castell del Remei 25333
    Lleida, Catalunya (Espanya)
    www.castelldelremei.com




    La ruta

    La plana sempre ha estat bàsicament seca, només amb l'aigua de l'Estany d'Ivars. Però la seva història ha estat molt diferent: els ilergets van viure a Tornabous; els templers van construir a Barbens; el campanar de Linyola es va construir durant el Renaixement; i Lluís Companys va néixer al Tarròs.


    • Linyola. Campanar de Santa Maria de Linyola
    • Ivars d’Urgell. Estany d’Ivars i Vila-sana
    • Barbens. Castell templer
    • Tornabous. Poblat ibèric
    • Tarròs. Centre d’Interpretació President Lluís Companys

    [1] Linyola

    Campanar de Santa Maria de Linyola







    El campanar de l'Església de Santa Maria de Linyola medeix gairebé 33 metres, vist des de la plaça s'aixeca imponent i solemne. S'hi pot pujar per l'escala de cargol del seu interior, passant per "les golfes" de l'església, per sobre de la volta i sota la teulada, i pujar fins a la terrassa superior des d'on es té una vista de 360º de tota la plana. A més, el campanar és molt singular, ja que té al seu voltant quatre torres, com "garites", que es troben a l'alçada on el campanar passa de tenir quatre parets a tenir-ne vuit. A la mateixa plaça de l'església hi ha un altre edifici important, el palau renaixentista que actualment acull l'ajuntament.


    A Linyola es pot menjar a La Guspira, un hotel-restaurant amb encant situat a pocs metres de la plaça de l'Església, així com el veterà restaurant Amoca, on cada dimecres es pot tastar la típica cassola de tros; i es pot dormir a la Teuleria, una casa rural molt acollidora que compta amb un parc de les olors annex i que ofereix diverses activitats als clients.


    [2] Ivars d'Urgell

    Estany d'Urgell i Vila-sana


    Prismàtics en mà, aquest és el lloc ideal per a l'observació de la fauna pròpia dels ambients agrícoles i humanitzats. A l'estany hi ha miradors i casetes des d'on et pots amagar i observar cada cop més aus com ànecs collverd, ànecs cullerot, fotges i estols de fredelugues, que trobaràs a l'hivern. La resta de l'any, és habitual veure-hi el bernat pescaire, l'esplugabous, el corb marí o el camesllargues i, més rarament, s'hi han vist la polla blava i l'arpella. A l'entorn de l'estany també hi viuen serps -la blanca i la verda-, la sargantana ibèrica, amfibis com el tòtil o el gripau comú, ratpenats, mussaranyes, teixons, guineus, senglars i també alguns peixos i altres animals.


    [3] Barbens

    Castell Templer


    Barbens, any 1166. Els Templers adquireixen el castell del municpi, fins llavors propietat de Ramon Barrufell, el qual es va fer templer i es va convertir en el primer comanador del lloc. Actualment, el castell està remodelat i s'hi troba l'Ajuntament, però encara s'hi observa la torre original i està considerat Bé d'Interès Nacional. Allà mateix, s'aixeca el gran edifici de tres plantes que va constituir la comanda templera. A la porta principal encara s'hi pot veure esculpit un escut amb amb una corona servada per unes cadenes i uns lleons. També és interessant visitar l'Església Parroquial de Santa Maria i fer un cop d'ull a la Creu de Terme de Bullidor a la mateixa plaça.






    [4] Tornabous

    Poblat ibèric


    Als afores de Tornabous hi ha el poblat ibèric Molí de l'Espígol. Es creu que l'assentament podria haver estat la capital dels ilergets però no se sap amb certesa. Les seves restes arqueològiques mostren una ciutat important, amb una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. Originalment hauria estat un poblat, fins a convertir-se en un centre de producció, agricultura, ramaderia, política i comerç. El carrer principal, la muralla i un edifici amb columnes daten del primer nucli emmurallat, al segle V a.C. També a Tornabous podem visitar l'ajuntament, que havia estat propietat de Roger de Llúria, l'almirall més famós de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran.



    [5] Tarròs

    Centre d'Int. President Lluís Companys


    Just abans de l'entrada al pobla del Tarròs, a mà dreta, hi ha un petit parc en memòria de Lluís Companys. I just al costat, el Centre d'Interpretació President Lluís Companys. L'edifici museístic cotrasta amb l'entorn pel seu estil modern. Es tracta de 353 metres quadrats destinats a l'estudi de la figura del president. En aquest lloc hi podreu trobar tots els llibres que parlen de Companys així com tots els materials audiovisuals existents sobre la seva figura. El centre compta amb tecnologia interactiva per d'apropar la història del personatge al visitant.


    Just a l’entrada del poble del Tarròs es pot menjar al restaurant El Celler del Tarròs, especialitzat en cuina casolana del país, en especial carns i embotits a la brasa.


    Concurs

    Vols guanyar aquest lot de vi de Castell del Remei?


    Cada capítol tindrem un espai de participació. I cada vegada et demanarem que facis una cosa diferent. Aquest cop comencem amb un format ben conegut. Només cal que comparteixis de forma pública aquesta publicació de Facebook que et deixem a l'esquerra. Però prepara't, que a la propera t'ho farem afanyar una mica més.


    Entre tots els participants sortejarem un lot de botelles de vi de Castell del Remei, que inclou dues ampolles de vi negre ODA negre i una ampolla de vi blanc ODA blanc.


    Aquest concurs estarà obert fins el proper divendres 12 de gener. Donarem el nom del guanyador/a el mateix divendres 12 de gener durant el dia a través de les nostres xarxes socials.

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de