Oli, vi, aigua i fe

Capítol 11

Patrocina

Una vall secreta

Vidal Vidal


Remuntant la reclosa vall del Maldanell, afluent d’aigües exigües del Corb, amb el qual conflueix sota el castell de Maldà, la carretera serpenteja per entremig de clapes de bosc i bancals plantats de vinya i oliveres. El vi i l’oli que s’obté des de fa segles d’aquells aspres secans ha estat refinat gràcies als moderns mètodes de tractament d’una matèria primera amb un gran potencial, fins a assolir uns nivells de qualitat reconeguts pels consumidors més exigents. La cooperativa L’Olivera, amb seu a Vallbona de les Monges, ha contribuït a fer possible el miracle, alhora que portava a terme una encomiable labor social d’integració laboral de joves discapacitats.


Parlar de miracle no sembla gaire exagerat, en uns paratges d’un elevat component espiritual, a causa del veïnatge d’un important monestir cistercenc femení com és Santa Maria de Vallbona de les Monges, veritable meravella arquitectònica a mig camí entre romànic i gòtic, d’una rellevància històrica notable en el conjunt català, i l’alterós santuari del Tallat, que durant segles ha concitat també la devoció dels comarcans, que hi pugen encara a celebrar un aplec anual o a casar-s’hi. Les panoràmiques que es dominen a 360 graus des de la seva posició tan enlairada abasten unes quantes comarques, des de les serres de Prades fins als Pirineus, des de Montserrat fins a la Seu Vella de Lleida.


L’aigua de Rocallaura, que brolla prop d’aquest poble encimbellat, de reconegudes propietats salutíferes, va propiciar la construcció d’un balneari antic i d’un altre de més modern, monumental, recuperant un projecte inacabat des de fa dècades, si bé a hores d’ara es troba tancat per motius empresarials, encara que passant per la carretera causa una veritable admiració per la seva majestuositat i dimensions.


L’Olivera

Parlar de L’Olivera és, realment, parlar molt més que de vins i d’olis. És donar a conèixer una
cooperativa d’integració social, amb més de tres dècades de recorregut incorporant
persones amb dificultats als processos de treball.




La llavor que va fer créixer L’Olivera era bàsicament una utopia quan tot va començar, cap als anys 70. Els seus fundadors volien construir una comunitat on tothom fos igual. El primer pas d’aquest celler va ser muntar una cooperativa de caire social, que tingués com a objectiu donar una sortida a les persones socialment més desfavorides i amb discapacitats.


Amb aquesta idea, un grup de persones van arribar de fora per instal·lar-se a Vallbona de les Monges, una terra difícil de domar. La seva intenció era tant arrelar-se al territori com canviar-lo, en certa manera.


Uns anys després, en un context de crisi econòmica, la cooperativa va veure la necessitat de fer un canvi en la seva gestió, i així és com van entrar a l’equació l’oli i el vi. El 1988, un antic paller del poble es va transformar en celler. L’any següent ja treballaven en la primera collita i des de llavors l’espai només ha fet que ampliarse, arribant a acollir uns volums de feina del voltant dels 200 mil quilos anuals.

Els valors fundacionals de la cooperativa continuen impregnant cada element del seu procés de treball dècades després. És per això que els termes ecològic, natural o respectuós sintonitzen tan bé amb l’univers de L’Olivera. La seva forma de treballar és respectuosa amb els cicles de la natura, aplicant els criteris de l’agricultura ecològica. A més, degut als seus principis d’igualtat social, mantenen el treball manual a les seves vinyes i oliveres, respectant el ritme natural de les persones que hi treballen.


Tot aquest projecte es materialitza en diferents parcel·les de vinyes situades a prop de Vallbona de les Monges, totes dins de la zona de les valls del Corb i el Maldanell. També en prop de 2.000 oliveres escampades en diferents finques al voltant del poble, la majoria de la varietat arbequina. Des que entren al celler en forma de fruita i fins que en surten embotellades en format líquid, tant els olis com els vins de L’Olivera reben un tracte natural i molt humà. Els arbres que poblen les diferents parcel·les de vinyes de la cooperativa són formats, podats, orientats i veremats manualment, i també collits. Un tracte similar reben les prop de 2.000 oliveres que hi ha escampades al voltant del poble de Vallbona, que acaben en botelles etiquetades i enumerades manualment, una per una.


Tant l’oliva fresca com el raïm es treballen en processos respectuosos i tot allò que els connecta amb l’entorn no busca res més que sinergies i solidaritat. La cooperativa és solidària amb altres pagesos, respecta la natura, busca la qualitat i el sabor, i intenta sovint la col·laboració amb tots els agents implicats.

Apunts



  • La seva paleta de vins va des dels blancs, passant per negres i escumosos fins a arribar als dolços. El vi que produeixen des de fa més temps és el Blanc de Serè
  • Els olis de L’Olivera són 100% d’oliva arbequina, collits manualment i sotmesos a processos d’extracció en fred
  • El projecte de L’Olivera també compta amb una llar residència on viuen setze persones i n’hi treballen set més

  • Contacte

    L’Olivera Cooperativa
    C/ La Plana, Vallbona de les Monges
    25268, Lleida, Catalunya
    Tlf.: 973 33 00 92
    visites@olivera.org
    www.olivera.org


    La ruta

    Des de fa segles, les monges no han abandonat Vallbona. La comunitat femenina s’hi manté activa i hospitalària, oberta a les visites al monumental cenobi i a allotjar passavolants a la nova hostatgeria del convent. Tant el mateix poble com l’entorn són perfectes per a una escapada tranquil·la, de mirades cap a enfora però també cap endins. Des del monestir de Vallbona, passant pel balneari de Rocallaura i els poblets que el rodegen i arribant fins al santuari del Tallat. Totes les parades tenen un encant especial i idoni per a una ruta espiritual.


    • Llorenç de Rocafort. Una creu de terme única
    • Vallbona de les Monges. Santa Maria de les Monges
    • Vallbona de les Monges. Espai Museístic del Cinema
    • Rocallaura. Balneari de Rocallaura
    • Vallbona de les Monges. Santuari del Tallat

    [1] Llorenç de Rocafort

    Una creu de terme única







    Dóna la benvinguda al poblet, com era corrent en èpoques pretèrites, una creu de terme. Aquesta de Llorenç és una mica especial, perquè es tracta d’un bloc de pedra de poc més de vuit metres d’alçada, esculpida en una sola peça en comptes d’estar fragmentada en diferents parts com és més habitual de trobar. Les cases més importants del municipi s’aixequen a pocs passos d’aquesta entrada. Són Cal Timoner i Cal Bergadà, dos casalicis senyorials bastits durant els segles XIV i XVII que encara conserven bona part de l’estructura i encant originals. Més enllà d’aquestes construccions i després d’una petita pujada, s’aixeca l’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén, dels segles XIII i XIV. Des de fora es pot admirar el seu campanar d’espadanya, amb tres obertures en arc de mig punt. Al seu interior, un recollit espai d’una sola nau amb capelles laterals petites.


    El monestir és també un lloc d’acollida i sempre té la porta oberta a vint habitacions, una capella, dos sales i un refugi on caben 24 joves.


    [2] Vallbona de les Monges

    Santa Maria de les Monges


    A l’interior d’aquest monestir romànic i gòtic, en què destaquen arquitectònicament de manera especial un claustre irregular però bellíssim i un alterós cimbori de filigranes pètries, vuit monges llegeixen diàriament la regla de sant Benet acompanyades únicament de les parets despullades de la sala capitular i la llum tènue que hi entra a través dels antics finestrals gòtics. Totes elles viuen al cenobi, que ha estat ocupat sense interrupció des de la seva fundació ara fa vuit segles. La vida al convent es basa en l’essència mateixa de l’orde cistercenc: ora et labora. I de la tasca que han fet les monges en tota la seva història ara en donen testimoni uns vídeos projectats a les parets de l’antiga farmàcia, segons el sistema màping. El visitant pot transportar-se a la vida austera de la comunitat a la petita sala, escollint i treballant les herbes que col·locaven en pots que encara avui es conserven intactes, reservats en vitrines. A la mateixa sala també es descobreix una peça de molt valor: l’scriptorium on les monges es dedicaven a copiar i ornamentar els còdexs.


    GASTRO: Un lloc ideal per menjar a Vallbona és el restaurant El Tallat, sortint ja cap a Rocallaura, especialitzat en cuina catalana tradicional i carns a la brasa, així com calçotades en temporada.


    [3] Vallbona de les Monges

    Espai Museístic del Cinema


    En un espai museístic habilitat en un antic edifici comunitari, molt pròxim al monestir, es pot resseguir l’evolució d’aquest gran fenomen e masses al llarg de quasi dos segles, entendre d’on van sorgir les primeres pel·lícules, els inicis del llenguatge cinematogràfic i la feinada que hi ha al darrere de cada imatge cinematogràfica. Des de les ombres franceses, les joguines òptiques, llanternes, càmeres, filmadores, projectors, zoòtrops, praxinoscopis, kinores i, fins i tot, ràdios i televisors. Tot això fruit de la passió de Josep Maria Queraltó, que va fundar el museu omplint-lo de prop de dues-centes peces de les vint mil de la seva col·lecció. A més, l’espai compta amb una sala dedicada al mateix Josep Maria, amb fotografies, pòsters i reculls de premsa de la seva trajectòria com a amant del cinema i també una reproducció del seu estudi, on arreglava tota mena d’aparells.


    Al mateix edifici del museu hi ha també l’Oficina Municipal de Turisme de Vallbona de les Monges, amb informació sobre el poble, la comarca de l’Urgell i d’altres de limítrofes.





    [4] Rocallaura

    Balneari de Rocallaura


    Un històric i monumental edifici recuperat del segle XIX en un entorn totalment natural i allunyat de l’estrès urbà, aprofitant els beneficis de l’aigua bicarbonatada càlcica que brota de la font situada a pocs metres del balneari, que ara mateix només pot ser admirat des de fora, arran del tancament recent del negoci, a l’espera d’una desitjable reobertura pròxima. Un passeig pel poble enlairat de Rocallaura també resulta interessant per descobrir l’església de Sant Llorenç, del segle XV, si bé el temple conserva ben poc del seu antic estil gòtic original, ja que la façana i el campanar són del 1892. De l’antic poble medieval en resten encara l’entrada al recinte emmurallat i també alguns dels carrers i passos empedrats


    Rocallaura està inclòs dins la ruta del Cister, que enllaça els tres monestirs cistercencs més emblemàtics de Catalunya: Vallbona, Poblet i Santes Creus


    [5] Vallbona de les Monges

    Santuari del Tallat


    Es tracta d’una antiga església rectangular d’estil gòtic, asseguda a la carena de la serra del Tallat, que separa l’Urgell de la Conca de Barberà, a una altura de 787 metres i visible des de molts llocs de les comarques properes. Va néixer com a torre de defensa cap a l’any 1081, després es convertí en una ermita i encara ara és ocupat regularment per ermitans que gaudeixen de les espectaculars vistes de l’emplaçament. L’element més conegut del santuari és la imatge de la Mare de Déu del Tallat, una figura de marbre de set segles d’antiguitat, guardada normalment a l’església parroquial del poble de Rocallaura. Tot l’edifici del santuari és un conjunt d’exemples de l’estil gòtic de l’últim període. Al voltant del santuari es poden visitar un búnquer republicà i també la font de la Mare de Déu del Tallat, on antigament es feien aplecs. Les vistes des d’aquelles ventoses altures són espectaculars.


    El búnquer del santuari del Tallat forma part de la línia de defensa republicana L-2, que s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona


    Concurs

    Vols aconseguir aquest lot de L'Olivera?

    Un lot amb valor social, esperit emprenedor, compromís pel territori, la tradició i les persones.

    El lot inclou:

    • Una ampolla de vi blanc Agaliu
    • Una ampolla de Blanc de Marges
    • Una ampolla de vi negre Tossudes

    Vols aconseguir-lo?

    Hauràs de contestar aquesta pregunta: On es troba l'Oficina de Turisme de Vallbona?


    Si vols una pista, et direm que la resposta la trobaràs al suplement Lectura del diumenge 25 de febrer amb diari SEGRE i si ets subscriptor, a l'edició digital del Lectura.


    Si ho saps, pots enviar-nos un correu a cercle@segre.com amb la teva resposta.


    I si ens ajudes a compartir aquest interactiu, a través dels botons de la vora, molt millor! ;)


    Sort! Entre tots els participants sortejarem aquest fantàstic lot!


    Teniu temps per participar fins al proper divendres 23 de març.
    Estigueu atents a les nostres xarxes socials!

    Comparteix!



    Més Experiències


    Vols gaudir de totes les Experiències Rurals? Només caldrà que entris a la web d'Experiència Rural de SEGRE.

    Allà podràs veure tots els capítols, aprendre i conèixer els millors productes de casa nostra i participar i emportar-te un grapat de premis!

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de