Terra de cereals i castells

Capítol 12

Patrocina

Terra de cereals i castells

Vidal Vidal


La Segarra és una comarca eminentment cerealística. Al llarg de l’any, els seus camps disposats sobre un terreny ondulós de perfil suau ofereixen les successives tonalitats cromàtiques, del verd més tendre al groc més daurat, corresponents al procés de creixement de l’ordi o el blat en cadascuna de les estacions. Paratges secs però de terra frescal, que fa que als cultius no els calgui tanta aigua de pluja com en d’altres indrets tampoc beneficiats per regs artificials, la producció de farines i altres derivats ha proporcionat riquesa als seus pobles, tal com confirma la sumptuositat d’alguns casalicis de la típica pedra clara comarcal en molts dels nuclis antics o els temples aixecats amb el mateix material, entre els quals destaquen diversos exemplars d’un romànic elemental però deliciós. La cooperativa La Garbiana, a Tarroja, és un model modern pel que fa al tractament dels cereals de tota la vida i d’altres de més desconeguts, exòtics, antics o ja mig oblidats que s’estan recuperant per al consum actual, seguint mètodes ecològics i amb una acusada voluntat social.


Però si una presència caracteritza el paisatge segarrenc, a banda del conreu del gra o els poblets esparsos, de vegades a frec de la despoblació inexorable, que mig s’oculten al fons d’alguna coma o s’alzinen orgullosos al capdamunt d’un turonet, és la dels castells que en un bon nombre es reparteixen sobretot per la franja central de la comarca, rebatejada per algun cronista com “la Castella catalana” per la inusitada densitat de fortificacions, que ens parla d’aquest altiplà com una ratlla fronterera a l’edat mitjana entre sarraïns i cristians, en especial a les ribes del Sió, aquell humil curs fluvial que la travessa gairebé en diagonal i que concentra als seus marges algunes de les mostres més notables d’arquitectura medieval, com ara esglésies, fortaleses i viles closes, integrades en la moderna ruta turística dels Castells del Sió, que s’endinsa després en terres de l’Urgell i la Noguera. Al castell de Concabella, un dels més grans i monumentals, es pot visitar el centre d’interpretació d’aquest itinerari casteller que val la pena recórrer amb calma i els ulls ben oberts.

La Garbiana

La Garbiana és un projecte ecològic de cap a peus, la seva raó de ser és la d’una empresa
en perfecta sintonia amb el seu entorn tan natural com social. Per això, el seu cicle és
tancat i en controla tots els passos i els petits detalls que van sorgint a cada pas.




A la placeta del poble de Tarroja de Segarra trobem la botiga de La Garbiana. Hi venen els seus productes però també fa la funció de botigueta del poble, on es poden trobar productes de proximitat i respectuosos amb el medi ambient de tota la plana de Lleida. El que hi crida més l’atenció, però, és l’olor del pa, de les coques, de les magdalenes i de les farines ecològiques, però també s’hi poden veure les cistelles de verdures i fruites que serveixen a domicili per encàrrec.


Totes les farines de La Garbiana provenen dels seus propis cereals, cultivats a la comarca de la Segarra, el tradicional graner de Catalunya. Per a l’equip de La Garbiana és molt important el segell ecològic que aconsegueixen als seus camps, ja que és la manera més respectuosa de tractar la terra i també el consumidor final. Per això, controlen tot allò necessari per obtenir uns cereals de qualitat i sense productes químics. A més, aposten per la recuperació de varietats antigues que s’havien cultivat històricament a la zona. Per aconseguir respectar la terra que treballen, s’ajuden de les tècniques dels guarets i de la rotació dels cultius. Prioritzen la qualitat a la quantitat, apostant per un procés controlat des del primer moment i fins a l’últim.


El pas següent és moldre el gra en un molí de pedra, tal com s’ha fet des de l’antiguitat. El procés es realitza partint del gra sencer i a baixa temperatura, conservant així les principals propietats nutricionals, aromes i sabors de cadascun dels cereals. Treballen amb espelta, xeixa de la Segarra i diferents tipus de blats, com el blat persa, i recuperen llavors de varietats antigues tradicionals de la comarca. Les farines s’utilitzen al forn de llenya, a l’entrada del poble, per fer magdalenes, coques de forner, diferents pans i productes de pastisseria que couen durant la nit i es poden trobar a la botiga a la tarda.


La filosofia de La Garbiana, però, va molt més enllà. Busca ser un exemple de negoci en un petit poble rural, fomentant una economia real, justa i transparent, amb criteris de sostenibilitat i respecte pel medi. Busquen també que l’entorn de treball enforteixi les relacions humanes i creï un ambient de cooperació que millori cadascun dels treballadors com a persones humanes. Realment, la totalitat del projecte és molt ambiciosa i busca camins alternatius per tal de construir un model de negoci basat en la tradició però alhora modern, adaptat als temps actuals.

Apunts



  • Els productes de La Garbiana es poden trobar tant a la seva botigueta de Tarroja com a diferents punts de distribució. Les farines també es poden comprar online al seu web
  • Les cistelles es poden recollir a la botiga i varien cada setmana segons els productes de proximitat i de temporada disponibles
  • L’edifici del forn de pa de l’empresa es va construir de forma totalment ecològica i sostenible, a través del treball cooperatiu

  • Contacte

    La Garbiana
    Plaça de la Gual, 1, Tarroja de Segarra
    25211, Lleida, Catalunya
    Tlf.: 973 52 00 42
    pagesa@lagarbiana.cat
    www.lagarbiana.cat


    La ruta

    El plàcid, poètic i ondulant paisatge segarrenc és dominat per les extensions cerealístiques que canvien de color al llarg de l’any i per la silueta dels castells erigits al capdamunt dels turonets estratègics que formaven una línia de defensa quan aquesta franja geogràfica constituïa una terra de frontera en l’edat mitjana, quan durant un parell de segles separava els dominis àrabs dels cristians. Alguns es conserven bastant bé i han sigut restaurats, uns pocs segueixen habitats i són visitables, sens dubte un des principals reclams turístics de la comarca, integrats en la ruta dels Castells del Sió, el riuet que travessa pel mig la Segarra i continua pel nord de l’Urgell fins a la Noguera, on desemboca en el Segre prop de Balaguer.


    • Tarroja de Segarra. Bressol de Cristòfor Colom
    • Hostafrancs. Cases nobles i melmelades artesanes
    • Concabella. Castell i centres d’interpretació
    • Les Pallargues. Un castell ancorat al passat
    • L'Aranyó. Casa pairal de Manuel de Pedrolo

    [1] Tarroja de Segarra

    Bressol de Cristòfor Colom







    Entre els defensors de la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom, n’hi ha alguns que creuen que va néixer a la Segarra, concretament a Cal Capell de Tarroja, una casa ubicada en una petita plaça, a tocar del portal Baix de l’antiga vila closa, on la família Colom hauria viscut fins l’any 1472. Al seu interior hi ha una capella i també una presó: per la part de fora, s’observen unes precioses escalinates que baixen als horts. Al mateix poble hi ha més cases senyorials. A la plaça de l’església, a més de la parroquial de Sant Salvador, hi veurem els passos coberts i, si parem atenció, en un dels racons de la plaça un antic casal del segle XVIII, que encara llueix el seu escut original.


    A pocs metres del poble hi ha la Font dels Horts, on brolla l’aigua des d’una construcció de pedra amb cornisa ondulada.


    [2] Hostafrancs

    Cases nobles i melmelades artesanes


    La vall del riu Sió va quedar deshabitada i cap al segle XI repoblada un altre cop. Hostafrancs va néixer, com molts pobles, a la falda d’un castell del qual avui només queden llegendes. Tanmateix, les ruïnes d’un gran casal s’han conegut sempre com “el castell” i ocupen el lloc ideal per a una edificació d’aquestes característiques. Sí que estan dempeus algunes cases dels segles XVI, XVII i XVIII, com Cal Tarragó, Cal Gregori, Ca l’Esquilador o Cal Bernat. Moltes conserven els seus escuts a les façanes principals, i Ca l’Esquilador, situada en un carreró sense sortida de la part antiga, conserva en un mur lateral una antiga premsa de vi, ara reconvertida en suport per a plantes. Al cementiri del poble, es conserva encara la capella del segle XVI i el campanar d’espadanya.


    GASTRO: A la plaça de l’Església, la Dolors Vilardosa elabora melmelades artesanes de tots els gustos de temporada, en un petit obrador als baixos de casa i sota la marca Cal Pou.


    [3] Concabella

    Castell i centres d’interpretació


    Un altre poble nascut a les faldes d’un castell de la Segarra és Concabella. Un castell de grans dimensions i estampa impressionat, que va acabar molt malmès i a poc a poc ha anat sent recuperat. Les seves torres, el portal adovellat, els finestrals amb ampits i decoracions florals en delaten el tipus de construcció. A un dels laterals encara es pot observar l’antiga letrina amb els seus forats intactes apuntant al que devien ser els afores del poble. Al seu interior, tres exposicions molt interessants: la del Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, la de l’Espai Manuel de Pedrolo i també la del Centre d’Interpretació dels Secans de Lleida. Un tomb pel poble ens descobrirà l’església de Sant Salvador, datada entre el segle X i el XII, i allà mateix també la seva rectoria, d’entre els segles XVI i XVII.


    La llegenda explica que la gàbia que penja de la part més alta del castell lluïa el cap degollat del barber del rei





    [4] Les Pallargues

    Un castell ancorat al passat


    Al punt més alt del riu Sió es conserva uns dels castells més vius de tota la Segarra, encara habitat i que ensenyen al públic. Al castell de les les Pallargues encara es pot respirar la vida medieval, sobretot de la mà d’un dels guies de l’edifici, que expliquen fins a l’última anècdota de la seva història per tal de transportar el visitant als segles XVI i XVII. Ja des de fora, la construcció impressiona per un arc gòtic enorme de tretze metres que es menja quasi tota la façana principal. A dins i a la planta baixa, hi ha les dependències destinades als serveis. A la planta noble, hi trobem la Sala Capitular, la capella de Sant Miquel, l’antic dormitori de la família i també una terrassa des d’on es té una panoràmica de la comarca. Per una escala de caragol es descendeix als calabossos, al pou de gel, al celler i a un pou excavat a la mateixa roca.


    Al poble de les Pallargues, a prop del castell, es pot veure l’edifici del 1902 que acull les escoles i l’ajuntament. Un edifici simètric de maó dentat vist


    [5] L'Aranyó

    Casa pairal de Manuel de Pedrolo


    A l’Aranyó cal entrar-hi poc a poc, gaudint de cada edificació que et duu fins a les portes del castell. Des de l’entrada del poble ja se’n veuen el portal i el carrer cobert, així com els edificis de vigilància medieval. El castell, de grans proporcions, havia estat la casa pairal de l’escriptor Manuel de Pedrolo. El poble s’ha disposat al voltant i encara s’observen les cases de l’antiga vila closa, amb detalls a les finestres i escuts a les seves portes. A pocs metres del poble hi ha les restes del que podria haver estat un columbari romà, una construcció funerària, però que també podrien haver estat arnes d’abelles.


    El 1918 va néixer al Castell de l’Aranyó el famós escriptor Manuel de Pedrolo. La seva família era propietària de la construcció des que a finals del segle XVII el senyor Antoni de Pedrolo va casar-se amb la pubilla Jerònia de Folcràs


    Concurs

    Vols aconseguir aquest lot de la Garbiana?

    Un lot que inclou:

    • 5 kg farina d’espelta integral
    • 5 kg farina d’espelta blanca
    • 5 kg farina d’espelta semiintegral
    • Un pa de pagès
    • Bastonets de pipes i olives
    • Magdalenes de xeixa

    Vols aconseguir-lo?

    Hauràs de contestar aquesta pregunta: Quins dels castells que apareixen en aquest capítol són visitables i quins no?


    Vols una pista? La resposta la trobaràs al suplement Lectura del diumenge 4 de març amb diari SEGRE i a l'edició digital del Lectura.


    Quan trobis la resposta hauràs de fer dues coses:

    Entre tots els participants sortejarem aquest fantàstic lot!. Teniu temps per participar fins al proper divendres 30 de març. Estigueu atents a les nostres xarxes socials!



    Comparteix!


    Més Experiències


    Vols gaudir de totes les Experiències Rurals? Només caldrà que entris a la web d'Experiència Rural de SEGRE.

    Allà podràs veure tots els capítols, aprendre i conèixer els millors productes de casa nostra i participar i emportar-te un grapat de premis!

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de