Oliveres, ceps, íbers i castells

Capítol 13

Patrocina

Oliveres, ceps, íbers i castells

Vidal Vidal


A la cruïlla entre les Garrigues, la vall del Corb i la plana d’Urgell, amb una part del terme regada pel canal i l’altra de secà, Arbeca és coneguda arreu pel fet de donar nom a l’oliva arbequina, introduïda a la comarca per un dels seus senyors, que va portar plançons d’aquella classe d’olivera des de Palestina. L’oli obtingut d’aquesta varietat és particularment gustós i de baixa acidesa, possiblement el millor oli del món. Justament amb les oliveres, els camps que envolten la vila havien estat plantats de vinyes, un conreu que en els darrers decennis s’havia anat perdent, fins que els impulsors del celler Vinya dels Vilars han demostrat que, igual que dóna un bon oli, aquella terra produeix un vi excel·lent.


L’esmentat celler ha pres del nom del jaciment ibèric dels Vilars, considerat per arqueòlegs i historiadors com un vestigi de primer ordre per la importància de les restes exhumades i com a testimoni d’unes formes de vida que una interessant visita guiada ajuda a descobrir.


Segles més tard, Arbeca disposaria d’un altre conjunt arquitectònic molt notable: un castell primer comtal i després ducal tingut a la seva època com un dels més imponents de tot Catalunya. La llegenda parla de 365 finestres amb reixes daurades, una per cada dia de l’any. Els titulars de la majestuosa fortificació, per desgràcia només conservada en una petita part, posseïen una residència estival i dedicada als seus lleures a la veïna localitat de la Floresta, un prou ben conservat castell-palau digne també d’una visita turística, que es pot completar amb la del pròxim pou de gel i del museu de la pedra en què s’exposen escultures tallades en un material abundant a la zona i de gran predicament entre picapedrers i constructors. Al poble dels Omellons es poden admirar l’església i alguns casalots edificats amb aquesta pedra de primera, entre els quals un que va pertànyer al poeta romàntic Ezequiel Llorach.

Vinya dels Vilars

Sirà i merlot. Són les dues varietats de raïm amb les quals podríem resumir la
producció de la Vinya dels Vilars, que centra els seus esforços en aquestes dues varietats
que els donen molt bons resultats i els permeten d’aconseguir uns vins de gran qualitat.




De pell blavosa, gotims no gaire grossos i baies més aviat petitones. O d’aspecte negrós, forma cilíndrica i pell gruixuda. Són les úniques fruites que es poden trobar penjant de les terres de Vinya dels Vilars, al terme d’Arbeca. No treballen amb cap altra varietat per als seus vins negres ni tampoc per al seu rosat, la seva intenció és perfeccionar contínuament el producte i arribar a aconseguir el reconeixement de consumidors i experts, tal com demostren els nombrosos premis assolits. El resultat són vins de colors intensos –vermell cirera, tons blaus i violacis o reflexos morats-, persistents en boca, torrats, dolços o vellutats, per consumir entre els 14 i els 15 ºC. L’excepció a la norma són el Quim, un blanc de macabeu i moscatell, i també el cava Vilars, de parellada i macabeu.


La subzona de les Garrigues es caracteritza per un terra calcari i un clima mediterrani, la qual cosa es tradueix en hiverns freds, estius calorosos i més aviat poques pluges. Aquest sòl i aquest clima en què es cultiven les vinyes ha demostrat ser favorable per a les referides varietats de raïm, com també ho són les atencions que reben per part del seu cultivador, qui anteposa la qualitat per sobre de la quantitat.


L’empresa controla tot el procés, des del treball a la vinya fins a l’embotellament i etiquetatge finals, i passant pel descans dels líquids, molts d’ells en bótes de roure francès. Aquesta responsabilitat al llarg de tot el cicle i la inevitable vinculació al territori garriguenc han valgut al celler la seva inclusió dins la Denominació d’Origen Costers del Segre. El seu secret per a obtenir un vi de Vinya dels Vilars Sirà i merlot. Són les dues varietats de raïm amb les quals podríem resumir la producció de la Vinya dels Vilars, que centra els seus esforços en aquestes dues varietats que els donen molt bons resultats i els permeten d’aconseguir uns vins de gran qualitat. 1 qualitat ha estat precisament el de mimar cada cep des que van ser plantats l’any 2002, fins a fer-lo arribar als prestatges de les botigues i a la taula domèstica o dels restaurants.


El tarannà de la marca, fresca i propera, ha fet que els seus propietaris s’apropin al seu consumidor d’una forma molt autèntica. El seu objectiu és ser molt més que una bodega de la qual n’entren i surten compradors. Així, volent convertir el seu celler en un espai de trobada, han obert les portes de les seves instal·lacions a diferents formats de turisme i lleure. Per una banda, l’aparcament està habilitat perquè hi estacionin autocaravanes i, per l’altra, també disposen d’un menjador pensat per fer-hi esdeveniments, per als quals es pot contractar servei de càtering a càrrec del mateix celler.


A més, com no podia ser d’una altra manera, Vinya dels Vilars pretén ser un motor per al seu territori, promocionant tots aquells punts d’interès turístic que hi ha al seu voltant, entre els quals destaca sobretot el poblat iber Fortalesa dels Vilars, de què agafa el nom el celler i que inspira l’original tipografia de les etiquetes de cada ampolla. Portes endins, la casa ofereix també uns espais a artistes que vulguin exposar-hi les seves obres, com ara pintura o escultura, en especial arbequins i garriguencs, que poden ser admirades durant les visites guiades a les instal·lacions i els tasts corresponents.

Apunts



  • Les visites al celler es fan de forma personalitzada, tenint en compte les necessitats de cada individu, parella o grup, sempre que s’avisi amb antelació
  • La producció de la marca ronda les 20 mil ampolles anuals, que es queden a Lleida o arreu de Catalunya, però que també es distribueixen a la resta de l’Estat i a d’altres països com la Xina o els Estats Units
  • En total, el celler comercialitza vuit productes diferents: cinc negres, un rosat, un blanc i un cava. Tots ells són elaborats amb raïm de les seves pròpies vinyes

  • Contacte

    Celler Vinya els Vilars
    Camí Puig-Grós 25140, Arbeca
    25140, Lleida, Catalunya
    Tlf.: 973 149 144
    vinyaelsvilars@vinyaelsvilars.com
    www.vinyaelsvilars.cat


    La ruta

    Poblada d’ametllers, vinyes i oliveres, la comarca de les Garrigues és indiscutiblement un lloc per gaudir de la gastronomia i el paisatge. Potser és menys coneguda, però, la seva riquesa cultural. Des de l’època dels ibers i fins avui, els pobladors de la zona han anat edificant el territori i dotant-lo de veritables joies de la història.


    • Arbeca. Bressol de l’arbequina
    • Arbeca. Castell dels Ducs de Cardona
    • Arbeca. Una fortalesa ibèrica inexpugnable
    • La Floresta. Pedres amb història
    • Els Omellons. Casa Llorach

    [1] Arbeca

    Bressol de l’arbequina







    Exòtica en el seu temps, quan el Duc de Medinaceli va carregar-la des de Palestina, l’oliva arbequina va arrelar tan bé al territori que tres segles després s’ha convertit en el motor econòmic de la comarca. Al municipi d’Arbeca es pot visitar l’edifici modernista de la Cooperativa Arbequina, dissenyat per Cèsar Martinell, que acull també una agrobotiga i un punt d’informació, en què es poden adquirir tant productes alimentaris de la zona, començant per l’excel·lent oli d’oliva local o pots d’arbequines, com també assabentar-se de les nombroses activitats que es poden portar a terme a la comarca com a turista. Al costat mateix de l’edifici es pot veure l’antiga maquinària de la cooperativa i, al centre del poble, el Museu Molí d’Oli de Ca l’Argilés, restaurat fa poc. En aquest espai es pretén mostrar com s’elaborava l’oli durant el segle XIX, amb premses de biga i cargoles de fusta per extreure el suc de les olives.


    GASTRO: Per gaudir de la gastronomia d’Arbeca, al costat mateix de Ca l’Argilés, hi ha el restaurant La Placeta, que disposa també d’habitacions. Ofereix esmorzars de forquilla i uns menús diari i de cap de setmana d’una òptima relació qualitat/preu.


    [2] Arbeca

    Castell dels Ducs de Cardona


    L’origen de la vila d’Arbeca es deu a una fortalesa àrab documentada des del 1151. D’aquella època en són el purgador, la balconada, la torre dels Vents, els estables i també el cos de guàrdia. Del castell en queden només algunes parts dempeus, en especial panys de murs i alguna torre, ja que allò que un dia fou el seu interior ara és l’escola pública. A la muralla es van ubicar els dipòsits d’aigua municipals. Esclaves de la història, les pedres del castell van convertir-se en els pilars del nou molí d’oli que al segle XIX va impulsar l’economia local. Passejant per la població, s’endevina que les pedres de la fortalesa derruïda van ser emprades en la seva construcció. Particularment interessants resulten la plaça Major porticada, el pintoresc carrer Sant Jaume i l’edifici modernista de l’antiga Unió republicana, seu actual de l’ajuntament, tot just acabat de restaurar. El 1683 es va col·locar la primera pedra de l’església de Sant Jaume el Major, de grans proporcions. Al seu interior destaca el retaule de l’altar major, obra de l’escultor Jaume Perelló.


    GASTRO: No es pot marxar d’Arbeca sense passar a comprar alguna de les dolces delícies de la pastisseria Pa de pessic, entre les quals algunes especialitats referides a la història de la vila o els torrons artesanals


    Reservant una visita guiada al castell, es pot entrar a l’interior de la torre rodona que queda dreta i també als antics estables, així com recórrer l’antic circuit de les muralles.


    [3] Arbeca

    Fortalesa dels Vilars


    Hi van viure els ilergetes durant quatre segles. Feien vida a l’interior d’una muralla de cinc metres d’amplada i quatre o cinc d’alçada, vestida amb una dotzena de torres i reforçada per una barrera de pedres clavades –la més conservada de tot Europa– i tres files de fossars excavats a diferents profunditats. Hi entraven a través de la façana nord, però havien de travessar la contraescarpa del mur extern de la fortalesa i la rampa d’accés, dissenyada per convertir l’intrús en una presa fàcil. D’aquella estructura tan ben defensada, fruit de l’evolució durant quatre-cents anys, se’n pot visualitzar també la plaça central i les cases que l’envoltaven, totes elles d’idèntica distribució. El que queda de la vida d’aquella època s’ha anat desenterrant a poc a poc des de l’any 1975, però encara queden molts misteris sota terra, esperant a ser trobats.


    El conjunt arqueològic de la plana dels Vilars és únic a Europa i ha desmuntat moltes teories anteriors sobre els ibers. Les visites guiades ajuden a fer-se una idea més clara de la seva importància històrica i la vida quotidiana en aquells temps





    [4] La Floresta

    Pedres amb història


    El castell palau de la Floresta va ser construït en un estil romànic tardà i diferents cases nobiliàries importants per a la història de Catalunya van deixar la seva empremta i l’estil arquitectònic de cada època en l’edifici. Els comtes de Pallars, els ducs de Cardona i els de Medinaceli van anar introduint diferents elements gòtics, renaixentistes i barrocs i remodelant el conjunt per acabar-lo convertint en una residència amb aires i comoditats de palau. Durant segles, el castell va tenir una funció lúdica: servia per estiuejar, festejar i caçar. Curiosament, moltes de les habitacions i les sales compten amb festejadors, aquells pedrissos a cada costat de les finestres tan romàntics. A més, a les velles parets del castell encara es poden llegir –no sense dificultats– algunes frases amoroses d’aquells amants. Al mateix poble també es pot visitar el Pou de Gel i el Museu de la Pedra, ple d’escultures tallades pel picapedrer Fèlix Martín i que evoca la llarga tradició local d’aquest ofici, aprofitant les nombroses pedreres dels encontorns.


    El visitant pot allotjar-se al mateix castell, on s’han habilitat unes confortables habitacions, o també menjar al recomanable i acollidor restaurant El Castell, que ofereix bona cuina del país a pocs metres de l’edificació


    [5] Els Omellons

    Casa Llorach


    Ocupant tot un carrer, la casa Llorach és un gran casalot barroc ubicat just davant del Pont Vell dels Omellons i construït, com ha estat habitual al llarg de la història, amb pedres d’edificacions anteriors del mateix poble. Així, hi ha pedres de molí, de piques d’oli i, fins i tot, una antiga columna. Una de les seves finestres sembla una relíquia de l’època musulmana. Es tracta d’una finestra que té una reixa daurada amb sis mitges llunes. A prop de la casa Llorach, també hi trobem una placeta dedicada a Ezequiel Llorach, escriptor i poeta romàntic d’aquella nissaga, autor de versos melodramàtics i tenebrosos, molt del gust del seu temps. Al municipi també es pot visitar l’església de Sant Miquel, del segle XVIII. És un temple neoclàssic de planta basilical dividida en tres naus i amb un altar major a l’absis. Al seu campanar s’hi observa un arc de mig punt d’origen romànic.


    Ezequiel Llorach, que va ser propietari de Casa Llorach, com a bon poeta romàntic es va suïcidar per causa d’un desengany amorós, al manicomi de Sant Boi de Llobregat


    Concurs

    Vols aconseguir aquest lot de Vinya Els Vilars?

    Un lot que inclou tres botelles de l'edició falcata, amb els tres vins Gerau, Tallat de Lluna i Leix


    Vols aconseguir-lo?

    En aquest capítol hi podreu veure unes imatges espectaculars de la fortalesa dels Vilars d'Arbeca a vista de dron. Si voleu participar al sorteig d'aquest lot espectacular, ens haureu de dir quines altres imatges a vista de dron s'han pogut veure als altres capítols d'Experiència Rural. Només cal que ens digueu una. I no s'hi val a repetir!


    Et deixem l'enllaç a la pàgina principal d'Experiència Rural i als programes de LleidaTV, on hi podràs veure tots els capítols.


    Quan sàpiguis la resposta, ens la podràs fer arribar a través de diverses plataformes. Repetim, no val a repetir!

    Entre tots els participants sortejarem aquest fantàstic lot!. Teniu temps per participar fins al proper divendres 9 d'abril!. Estigueu atents a les nostres xarxes socials!



    Comparteix aquesta ruta!


    Més Experiències


    Vols gaudir de totes les Experiències Rurals? Només caldrà que entris a la web d'Experiència Rural de SEGRE.

    Allà podràs veure tots els capítols, aprendre i conèixer els millors productes de casa nostra i participar i emportar-te un grapat de premis!

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de