Carn i vi en terres de frontera

Capítol 18

Patrocina

Carn i vi en terres de frontera

Vidal Vidal


El límit occidental de Catalunya, confrontant amb la Franja de Ponent, ja dins l’Aragó administratiu però encara catalanoparlant, és ocupat en aquell racó del Segrià per una franja de terreny que havia sigut bastant erm i escassament habitat però que al llarg dels darrers segles, i en algun cas decennis, va anar sent conreat i repoblat, de vegades en el decurs de plans colonitzadors que han conferit a alguns dels nuclis un aspecte diferent del de la resta de localitats comarcals, una mica de Far West o andalús o sud-americà. Fronterer.


​​​​​​​Fins i tot la vila d’Almacelles és fruit d’un projecte de caràcter il·lustrat, tal com es pot deduir de l’entramat urbà rectilini i racionalista del nucli antic. Es tracta d’una població filla de l’aigua de reg arribada amb el canal i d’una idea ordenada del creixement a partir d’un plànol general. Una visita a l’interessant museu Josep Mas Dordal, habilitat a les antigues escoles, pot ajudar a entendre la innovadora filosofia arquitectònica i urbanística que es troba a l’origen del municipi actual. I no es pot marxar d’Almacelles sense adquirir alguna de les sensacionals hamburgueses o algun altre tall de Carns Sargaire, una empresa familiar que treballa tot el cicle de criança del bestiar a base de farratges naturals i l’elaboració càrnica subsegüent.


Unes terres de pastura, doncs, i també de vinyes, com a les extensions de ceps al voltant de Raimat, on la firma Codorniu va restaurar el petit castell local i hi ha bastit un espectacular celler de línies avantguardistes. I terra herbada, també, com la que acull el camp de golf. Poblets de cases blanques com Sucs, Suquets o Gimenells, i una pròspera vila de pas amb una certa implantació industrial, com Alcarràs, que conté diversos elements patrimonials dignes d’atenció.

Carns Sargaire

Pagesos i ramaders a la vila d’Almacelles des del 1950, la família Capdevila ha trobat la
manera d’unir dos oficis rurals per tal de cobrir tot el cicle necessari amb la finalitat d’obtenir
una carn gustosa, nutritiva i saludable, d’un bestiar alimentat amb farratges propis.




El més important per a l’empresa Carns Sargaire és la feina ben feta. Per això, ells mateixos cuiden tot el cicle necessari per obtenir una carn de qualitat, des del principi fins al final. De la seva relació històrica amb l’agricultura en conserven els coneixements sobre la terra, sobre com cultivar les millors herbes amb què alimenten les seves vedelles. Dels seus orígens ramaders n’obtenen la saviesa per tenir cura del bestiar de la manera més natural.


Les vedelles són uns animals herbívors i és per això que la dieta més saludable per a elles és 100% a base de farratges. I en el cas de Carns Sargaire, de plantes cultivades a escassos metres de la granja, repartides en camps d’alfals, raigràs, civada, gira-sol, ordi i blat de moro. Continuant amb el cicle, a Carns Sargaire també cuiden l’alimentació dels seus terrenys, adobant-los amb matèria orgànica provinent de la granja i nodrint-los amb compostatge. Un cop segades, les herbes es guarden en sitges, on fermenten sense oxigen, sense podrir-se i millorant les seves propietats digestives i gustatives. Les investigacions que l’empresa ha dut a terme juntament amb la Universitat de Lleida apunten que la carn de vedella obtinguda mitjançant la fórmula Sargaire és més nutritiva. Els percentatges d’omega 3 dels productes de la marca quadrupliquen els de les vedelles que s’alimenten de pinso industrial.

L’estudi conclou que els caps de bestiar alimentats amb farratges naturals tenen millor composició d’àcids grassos insaturats.


Un cop la vedella és especejada, tota la seva carn és envasada al buit per tal de preservar totes les propietats organolèptiques obtingudes del rigorós procés de treball. A més, un envasat al buit permet que el producte sigui comestible durant més temps sense necessitat d’afegir-hi cap tipus d’additius ni conservadors. Una altra manera que té l’empresa de preservar la seva carn és oferint-la en envasos individuals o dobles, per tal que no acabi al cubell de la brossa per haver-ne descongelat més de la necessària.


El resultat de tota la feina que es realitza a l’obrador de Carns Sargaire és una gamma de productes àmplia, que ofereix totes les parts comestibles de l’animal. A la granja d’Almacelles, a la botiga de Lleida o també a la seva botiga online s’hi poden trobar entrecots, bistecs per fer a la planxa, bistec preparat per a fricandó o també per a estofats, escalopa, carn picada i hamburgueses, tot vedella cent per cent, sense afegits.


La manera de treballar de l’empresa té com a objectiu la sostenibilitat. Per això, cada setmana recullen les comandes i calculen les vedelles que cal sacrificar, s’especegen i s’envasen. Arriben als domicilis dels compradors entre quatre i quinze dies després, mantenint la seva tendresa i tot el sabor.

Apunts



  • L’avi Joan va comprar la primera vaca de la granja, la Canela, després en van venir moltes més fins que va reunir un total de 140 vaques lleteres
  • Amb la incorporació dels fills del Joan al negoci, les vaques es van anar canviant per vedelles i així va néixer Carns Sargaire
  • Avui, Carns Sargaire disposa d’una botiga física al carrer Cristòfol de Boleda de la ciutat de Lleida, on venen directament la seva carn, i també una botiga online per a comandes a nivell nacional

  • Contacte

    Carns Sargaire
    Torre Sargaire, camí Alguaire
    25100, Almacelles, Lleida, Catalunya
    Tlf.: 973 740 165
    info@carnsargaire.com
    www.carnsargaire.com


    La ruta

    El passat agrícola dels pobles al voltant de Lleida va deixar un conjunt d’edificis blancs, porxats i disposats al voltant de majestuoses fonts o grans places. L’època de la colonització de postguerra va ser la llavor que va fer créixer moltes d’aquestes localitats, de les quals també es pot visitar els testimonis del seu passat més remot.


    • Almacelles. Ciutat il·lustrada
    • Raimat. El projecte titànic de Manuel Raventós
    • Gimenells. Exemple de colonització agrària de postguerra
    • Sucs i Suquets. Colònia industrial i Parc del Vilot
    • Alcarràs. L’alzina centenària

    [1] Almacelles

    Ciutat il·lustrada







    Podria ser que el quadriculat esquema que va inspirar les ciutats industrials del segle XX, inclosa Barcelona, hagués nascut a l’aleshores petit poblet d’Almacelles. O s’hi hagués inspirat. La seva distribució era realment innovadora i precoç per a la seva època i va ser dissenyada per un arquitecte que venia de Barcelona, Melcior de Guàrdia i Matas. Els seus carrers estan disposats en línia recta i, en l’esbós original, totes les cases eren pràcticament idèntiques, buscant un model de societat igualitari i equitatiu. Totes les peculiaritats d’una urbanització tan racional es mostren al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal. També a la Casa Clara es pot descobrir part del passat històric del municipi.


    L'església d’Almacelles, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, es va construir en una gran plaça porticada en part durant l’època de la remodelació del poble i és d’estil neoclàssic.


    [2] Raimat

    El projecte titànic de Manuel Raventós


    De poble abandonat des del segle XVII, del qual només quedava un castell en ruïnes, Raimat va passar a convertir-se en un cas únic de colonització agrària a Europa, cap a l’any 1914. El somni faraònic de Manuel Raventós de crear un celler, plantar vinyes i, partint d’un terreny ressec i polsós, aixecar un nou poble sencer, va ser l’embrió de tot plegat. Joan Rubió, alumne de Gaudí, va ser l’encarregat de dissenyar les cases dels treballadors i també l’església modernista del Sagrat Cor. A vista d’ocell, el nucli és una mena de cucurutxo fet d’un con que són tot de carrers paral·lels entre si. A la part superior, es disposa la plaça Major en forma hexagonal, amb la font al mig, i presidida per l’església.


    L’altar major de l’església del Sagrat Cor conté frescos del pintor Miquel Farré i també alguns murals sobre la Passió


    GASTRO: Els aficionats al golf poden gaudir d’una jornada del seu esport preferit al Raimat Golf Club, que compta amb un restaurant amb bones vistes obert a tothom


    [3] Gimenells

    Exemple de la colonització agrària de postguerra


    Construït per l’Institut Nacional de Colonització acabada la Guerra Civil Espanyola, Gimenells va transformar-se en el poble que és avui per la necessitat del nou govern de reorganitzar el sector agrícola. Del seu passat més remot, pràcticament només se’n conserven les ruïnes del castell, situat a la carretera entre Sucs i Gimenells. Un tomb pel nucli mostra l’arquitectura de l’època colonial, amb la majoria de construccions pintades de blanc. La plaça principal és la d’Espanya, on hi ha l’ajuntament i també l’església de la Verge del Roser, i s’hi poden veure les porxades típiques dels pobles d’Amèrica del Sud, ja que el mateix arquitecte de Gimenells va donar forma a moltes localitats d’aquelles terres.


    GASTRO: Als afores de Gimenells, enmig d’un antic complex ramader, el restaurant Malena del prestigiós xef Josep Maria Castaño, Xixo per als amics, ha estat reconegut amb una estrella Michelin





    [4] Sucs i Suquets

    Colònia industrial i Parc del Vilot


    Els petits poblets de Sucs i de Suquets van construir-se al segle XX al voltant de la indústria de conserves Suquets, a mode de colònia industrial. D’aquella època en veiem encara les cases dels treballadors, l’església i també un aeròdrom privat del patró de la fàbrica. De segles enrere, a Sucs trobem les restes del castell construït durant l’època medieval, d’accés lliure i amb una panoràmica increïble de tota la zona, sobretot a última hora de la tarda. La fortalesa, d’origen àrab, conserva encara les restes del que podria haver estat una torre quadrangular, amb coberta de volta de canó. Als peus del castell, es veu la planta del que un dia va ser una església romànica d’una sola nau. Tot el conjunt de les ruïnes està habilitat en forma de parc, poblat de pins i altres plantes, anomenat Parc del Vilot.


    El Parc del Vilot és un lloc ideal per passejar i descobrir les restes dels habitatges de Sucs segles enrere.


    [5] Alcarràs

    L’alzina centenària


    Som davant l’alzina centenària, al Pla de l’Alzina. És un arbre imponent que ha crescut enmig d’un terreny solitari i que protagonitza l’escut de la vila d’Alcarràs. El patrimoni natural del terme comença aquí i continua al pantà de la Mina i el pantà de l’Arròs, dos indrets naturals i, sobretot, molt tranquils. Després, val la pena descobrir-ne el patrimoni arquitectònic, partint de la Casa de Montagut, un símbol de la colonització agrícola dels voltants. Podem continuar camí al centre d’Alcarràs, on s’aixeca, imponent, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció. En un dels seus laterals encara es conserva una part de la muralla de l’antic castell medieval. Altres edificis com el Balneari, l’edifici del Sindicat o Ca l’Hereu donen fe també del passat històric del municipi. Des de fa pocs mesos, hi funciona un petit museu etnogràfic, amb una bona col·lecció d’eines del camp.


    L’edifici del Sindicat d’Alcarràs va ser concebut per un alumne d’Antoni Gaudí i és d’estil modernista


    GASTRO: A la vila d’Alcarràs hi ha una colla de bons llocs per menjar, però aquí simplement destacarem la cuina casolana i ben feta, sobretot la carn de corder o cabrit al forn, del ja veterà restaurant El Racó del Fartet.


    Concurs

    Vols aconseguir aquest lot de Carns Sargaire?

    Inclou:

    • 2 entrecots
    • 2 medallons de filet
    • 2 Sargaccio, carpaccio de vedella


    Vols aconseguir-lo?

    Si vols aconseguir aquest lot de productes Carns Sargaire de primera qualitat, avui et demanarem que ens comparteixis al límit de les teves posibilitats.


    Les vies son:


    És molt important que ho facis de forma pública, així podrem anotar el teu nom al sorteig!


    Entre tots els participants sortejarem aquest fantàstic lot!. Teniu temps per participar fins al proper divendres 11 de maig! Estigueu atents a les nostres xarxes socials!



    Vols compartir aquest capítol?


    Més Experiències


    Vols gaudir de totes les Experiències Rurals? Només caldrà que entris a la web d'Experiència Rural de SEGRE.

    Allà podràs veure tots els capítols, aprendre i conèixer els millors productes de casa nostra i participar i emportar-te un grapat de premis!

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de