Aigua, mel i romànic

Capítol 2

Patrocina

Aigua, mel i romànic

Vidal Vidal


De primer va ser l’aigua gelada del riu que ara anomenem Noguera de Tor i que a força de mil·lennis va conformar una vall glacial, que pren el nom del poble de Boí, topònim que segons alguns estudiosos hauria de ser escrit Boví, perquè remet a un bou. Aneu a saber. Després seria l’aigua que discorre plàcida i clara, dibuixant teranyines, pel bucòlic planell denominat de forma ben descriptiva Aigües Tortes, un dels paratges més bells i celebrats del parc nacional que comparteix nom oficial amb l’estany de Sant Maurici, al vessant oriental i pallarès del Portarró. Finalment, l’aigua termal que brolla de les nombroses fonts de la capçalera de la vall, apreciada ja en temps dels romans, origen i motiu del balneari de Caldes, actual establiment turístic encaixonat entre altes muntanyes i envoltat de jardins, que conserva un pintoresc pati porticat, de construcció medieval, de l’edifici que havia sigut convent de monjos, així com un santuari de la marededéu.


En una raconada pirinenca on l’aigua i la roca són protagonistes, sorprèn la descoberta d’una empresa familiar dedicada a l’elaboració de mel. Però el nèctar produït per les laborioses abelles no és pas l’únic plaer del paladar que pot gaudir el visitant del rodal: carns ecològiques, embotits típics, formatges artesanals... Una producció alimentària limitada en volum, però exímia en qualitat, arrelada en la tradició i respectuosa amb la natura, constitueix la base d’una cada dia més òptima oferta gastronòmica, complement idoni del tresor d’una desena d’esglésies romàniques repartides pels diversos pobles, un patrimoni arquitectònic excepcional reconegut per la Unesco.

Tastet de mel

Tastet de Mel és la marca comercial de la mel de Durro, un poblet conegut per les seves
esglésies romàniques. José Cazorla és l’apicultor encarregat d’extraure la mel dels panells
amb el màxim de respecte tant per les abelles com pel seu entorn.




En ple centre del petit poblet de Durro és on s’envasa la mel de la vall de Boí. El procés per fer-ho és totalment artesà, amb el màxim de respecte per un producte natural que es recull a uns panells que es troben a pocs quilòmetres de l’obrador de l’empresa. La feina de José Cazorla, el fundador de l’empresa, consisteix sobretot a cuidar les abelles per tal que facin la mel com “només elles la saben fer”, tal com explica ell mateix.


Molt atent als canvis que les estacions de l’any produeixen en el paisatge, en José, espera el moment de la transhumància, una antiga pràctica que cada cop és menys habitual. En el cas dels apicultors, aquesta tasca és infinitament més còmoda del que ho és per a un pastor d’ovelles o d’altres ramats, ja que ho fa amb la comoditat de la seva camioneta Ford.

A la primavera, les abelles obreres sobrevolen tot tipus de pol·len, des de les flors dels pruners fins a les de la morera, creant una mel anomenada milflors. A la mateixa època, unes altres abelles s’ubiquen estratègicament per tal que toquin flors però també arbres, creant un producte que la marca Tastet de Mel anomena mel de muntanya. A més, als ruscs que la marca té a Durro, s’hi elabora una mel molt especial i poc habitual, provinent del contacte entre les abelles i l’arbust de la regalèssia.


Quan el fred ja arriba als 1.754 m d’altitud en què es troben les abelles, en José transporta els panells fins a la plana de Lleida, concretament a la zona de les Garrigues. Allà la majoria de les abelles comencen a treballar amb el romaní, i unes quantes pol·linitzaran el taronger, aconseguint així envasar dues mels diferents més. Sota la marca Tastet de Mel també es comercialitzen altres productes provinents del món de les abelles: la pròpolis, el pol·len i la gelea reial. Aquests tres productes estan considerats medicaments naturals per les seves propietats antibiòtiques, cicatritzants i també beneficioses per al sistema immunològic. Aquestes tres substàncies les fabriquen les abelles de forma natural. La pròpoli la usen per tapar forats i també per protegirse d’intrusos. El pol·len és també un producte del qual cada vegada es coneixen més propietats beneficioses per a la salut i útil en multitud de dolències. La gelea reial és l’aliment de l’abella reina i el responsable que sigui més gran que la resta d’habitants de les bresques. És un aliment molt ric en nutrients i molt valorat en el món de la medicina natural.

Apunts



  • Tastet de Mel realitza visites guiades per tal de donar a conèixer el món de les abelles. Cal enviar un correu a info@mielcazorla.com.

  • La seva mel de romaní ha rebut diferents premis en els últims anys per la seva qualitat, tant el 2014 com el 2015.

  • Als punts de distribució de la marca també hi ha diferents productes de cosmètica natural com cremes, gels i sabons.
  • Contacte


    Carrer Sant Quirc, 13
    Durro, Alta Ribagorça
    Lleida, Catalunya (Espanya)
    www.mielcazorla.com




    La ruta

    Els segles XI i XII van convertir la Vall de Boí en el que és avui, un refugi increïble per a nou esglésies i una ermita, totes d’estil romànic llombard. Escampades per la vall, han mantingut la seva essència gràcies a l’aïllament d’aquesta, aconseguint així protegir el seu immens valor i arribant a ser considerat Patrimoni Mundial declarat per la UNESCO


    • Durro i Barruera. Ermita de Durro
    • Boí i Taüll. Màping de Sant Climent de Taüll
    • Erill la Vall. Església de Santa Eulàlia
    • Caldes de Boí. Balneari Caldes de Boí
    • Parc Nacional d'Aigüestortes.

    [1] Durro i Barruera

    Ermita de Durro







    Per començar a explorar la vall es pot fer de dalt a baix, com de baix a dalt. Si es comença per l’ermita de Sant Quirc de Durro, des d’on surten els fallers del poble a mitjans de juny, et situes a 1.396,8 metres d’altitud i enfront de l’edifici romànic més enlairada de tota la vall. A baix al poble, es va construir durant la segona meitat del segle XII l’església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu de Durro, que també es pot visitar. Continuant el recorregut cap avall, hi veuràs l’església de Sant Feliu de Barruera, que es troba separada del poble per la carretera i molt a prop del riu Noguera de Tor. Des d’aquesta zona, en surt el camí que porta fins a l’Humedal del Salencar, un indret que sembla sorgit d’un quadre de Monet



    [2] Boí i Taüll

    Màping de Sant Climent de Taüll


    Enfilant riu amunt arribarem al poble de Boí, el nucli antic del qual està considerat bé cultural d’interès nacional ja que s’hi conserven moltes pedres de l’època medieval, com les que configuren una part de l’antiga muralla i l’antiga porta d’accés a la vila. Molt a prop, s’erigeix l’església de Sant Joan de Boí, una de les que conserven més elements arquitectònics originals. El poble del costat de Boí és Taüll, on es conserven dues joies arquitectòniques del romànic català: les esglésies de Santa Maria i de Sant Climent de Taüll. Com a element diferenciador, l’interior de Sant Climent està dotat d’un màping que revesteix les parets amb les pintures originals de la inauguració de l’edifici.


    El màping de Sant Climent de Taüll és la millor manera de descobrir, d’una forma completament audiovisual, com eren les pintures originals, ara preservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya


    [3] Erill la Vall

    Església de Santa Eulàlia


    A l’altra banda de la Noguera de Tor, a l’esquerra si hi arribes des de Barruera, hi ha el petit poble d’Erill la Vall. Al mig del nucli urbà, es troba l’església romànica llombarda de Santa Eulàlia i, just al costat, el Centre del Romànic de la Vall de Boí, on s’explica la història de les construccions de la vall i les claus per entendre la seva història i iconografia. L’església de Santa Eulàlia compta amb un porxo i una planta d’una sola nau, dotada d’un absis semicircular i amb absidioles que formen un creuer. A més, té un dels campanars més bonics de tota la vall, amb sis pisos d’alçada. La seva funció original era de gran importància: a banda de la vigilància, servia per comunicar-se amb els campanars de les esglésies de Boí i de Taüll.






    [4] Caldes de Boí

    Balneari Caldes de Boí


    Al nord de tot de la vall i molt a prop de l’entrada al Parc Natural d’Aigüestortes hi ha un indret especialment natural dedicat a la salut integral del cos i la ment. El Balneari de Caldes de Boí és una mina d’or per als tractaments basats en les aigües mineromedicinals que el rodegen. Per això, el relax i el benestar comencen a l’entorn del conjunt, en els camins al costat del riu, els salts d’aigua i les fonts. Un cop a dins, el plaer es multiplica tant amb els tractaments com amb l’amabilitat del personal que hi treballa. El centenar d’anys d’història han servit per consolidar una carta de serveis increïble que inclou estufes naturals úniques, banys tartera, inhalacions i aerosols, entre molts d’altres.



    [5] Parc Nacional d'Aigüestortes


    És l’únic parc nacional de Catalunya, és a dir, és un parc amb un interès natural important, d’extensió gran, que podria ser declarat com a zona de protecció i sense poblacions al seu interior, tot i que s’ha descobert que hi havia hagut alguns assentaments temporals en el passat. A tota la península Ibèrica, només n’hi ha setze: onze a la Península, quatre a les Canàries i un a les illes Balears. Gràcies a aquesta denominació, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s’estén entre cinc comarques amb una mica més de 400 quilòmetres quadrats molt rics en fauna i en flora: circs glacials, estanys, congostos i tarteres; diferents tipus de roca; fagedes, boscos mixtos caducifolis, bedollars, pinedes, matollars i torberes; trencalossos, tritons, perdius...


    Si voleu informació podeu buscar-la al web gencat.cat, on trobareu activitats i tota la programació del parc



    Concurs

    Vols guanyar aquest lot de Tastet de mel?


    Productes elaborats amb mel de qualitat, procedent de la Vall de Boí.


    Un lot que inclou tres pots de mel (de romaní, de flors i de muntanya) un pot de mel amb nous, un pot de pol·len, un xarop natural de pròpolis, un protector/regenerador labial, un paquet de caramels amb mel i gingebre, caramels de mel i romaní i caramels medicinals de pròpolis.


    Només haureu de contestar aquesta pregunta: 'Tastet de mel' és originària de Durro, però saps on baixen els ruscs durant l'hivern?


    Pista: La resposta està més amunt...


    Instruccions: Envieu-nos un correu a cercle@segre.com i indiqueu-nos la vostra resposta. Entre tots sortejarem aquest fantàstic lot. Teniu fins el proper divendres 19 de gener per participar!

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de