Dolces asprors

Capítol 3

Patrocina

Dolces asprors

Vidal Vidal


Pujant des de Balaguer cap a la vall d’Àger i el Montsec, la carretera C-12 travessa un territori adust i líric, lleument trencat però malgrat això de perfils suaus, que per causa de la seva orografia rebregada i una vegetació sòbria, eixuta i castigada pels vents, que contrasta amb la dolçor de la mel i els torrons que s’hi produeixen, rep la denominació tradicional i popular, de gran efecte descriptiu, dels Aspres de Balaguer, que la gent del país pronuncia en femení: les Aspres.


Al centre d’aquell paratge poc poblat i escassament urbanitzat, d’un elevat valor paisatgístic molt suggestiu, s’aixeca el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, centre espiritual de la contrada, construït pels comtes d’Urgell, alguns dels quals el van escollir perquè hi reposessin les seves despulles. Atzars històrics i contingències bèl·liques han provocat el canvi de propietaris d’aquella santa casa, que en l’actualitat acull una residència de germans maristes i un modern servei d’hostaleria, amb confortables habitacions i un recomanable restaurant. L’entorn del convent, com se’l coneix a la rodalia, és un paratge bucòlic, d’una força tel·lúrica que de seguida nota el visitant.


La vila més important de la subcomarca, al terme municipal de la qual pertany el monestir, és Os de Balaguer, localitat carregada d’història i d’elevat interès turístic. Presidida per la silueta d’un poderós castell, compta amb una església notable, una font monumental i alguns carrers pintorescos. A més, s’hi poden comprar alguns productes alimentaris de qualitat, com ara mel, vi, carns i embotits, formatges i, sobretot, els torrons elaborats per la família Alemany, que conjumina la seva activitat econòmica amb una decidida aposta per la cultura i la promoció d’aquest tros de país d’una bellesa tranquil·la i íntima, i malauradament poc coneguda, que comparteix amb altres poblacions de la vora com Vilanova de la Sal, Les Avellanes, Santa Linya o Tartareu.

Torrons i mel Alemany

Alemany és sinònim d’equilibri entre tradició i innovació,
d’una personalitat que ha sabut mantenir al llarg d’un segle, durant cinc generacions.
Avui, aquesta casa es basa en trespilars: el Montsec, l’art i l’humanisme.




A finals del segle XIX la innovació era una constant en la societat, embogida pel soroll de la Revolució Industrial. A Os de Balaguer, la senyora Mundeta, en sintonia amb l’esperit de l’època i com alternativa al difícil conreu de la terra de les terres de secà pròximes al Montsec, va començar a fer caramel. Cuinava mel amb fruits secs de la zona i el venia en forma de torró a les fires i a les romeries al voltant de les ermites tan freqüents en aquell temps. A l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, la família va adquirir una màquina per coure pasta. Mentrestant, van començar a treballar amb abelles i a produir mel. Anys més tard, disposarien d’una envasadora i van entrar al mercat amb força.


A partir de l’enginy d’aquella besàvia, la família Alemany va anar construint una empresa sòlida, que s’aguanta intacta cent anys més tard. Els seus pilars són l’art, l’arrelament al país –en aquest cas l’àrea del Montsec i de les Aspres de Balaguer- i un esperit que podríem equiparar a un cert humanisme. Alemany és hores d’ara una firma consolidada empresa que aposta pel territori i tot allò que s’hi fa. Creu en els artistes que dels encontorns i els proposa projectes concrets, com les caixetes de torrons de col·lecció que presenta coincidint amb les festes nadalenques.

A més, té la ferma voluntat de contribuir a crear una marca Montsec, de caràcter turístic i agroalimentari, i és per això que participa en iniciatives culturals com el Festival Vallsonora o el Cua d’Estiu i ha estat present en esdeveniments de tant ressò com els Premis Gaudí de Cinema. La seva tercera pota són les persones. Al contrari del que passava al seu moment durant la vella revolució industrial, Alemany aposta per posar treballadores i treballadors per davant de les màquines, seguint una línia de no robotització dels processos industrials de l’empresa. I perquè aquesta filosofia sigui una realitat, la firma dóna feina a centres especials de Lleida on treballen persones amb discapacitat, per exemple en l’etiquetatge de la mel i del torró o en tasques de packaging.


Tradició i innovació: en el decurs de tota la seva història l’empresa Alemany ha sabut compaginar molt bé aquests dos conceptes. Tradicional en les receptes i innovadora en el model d’empresa adaptada al territori, alhora que li dóna un valor afegit i el promociona arreu.


Coherent amb als seus valors de sempre, elabora els seus torrons en basa a una recepta de 1879 que dóna un blanc característic a la pasta i que s’elabora a partir d’ingredients de la zona i la seva pròpia mel de romaní. A aquesta recepta tradicional per fer el torró dur i el tou, hi han afegit varietats com el crocant, el bombó ametlla i la crema torrada. Pel que respecta a la mel, en fan seguint dues línies: la Gourmet i la Salut. Aquest 2017, la seva gamma de productes ha estat reconeguda als premis Great Taste, els equivalents als Oscars en l’àmbit de l’alimentació.

Apunts



  • El torró crema torrada ha obtingut 3 estrelles als premis Great Taste, la puntuació màxima que s’hi pot assolir.

  • Aquest Nadal, Alemany ha apostat per l’art amb unes caixetes de tres torrons dissenyades pels artistes Víctor Pedra i Josep Talamonte

  • Actualment Alemany ocupa 60 persones de Centres Especials de Treball d’entitats de les terres de Lleida
  • Contacte

    Torrons i mel Alemany
    Carrer de Barcelona, 4, Òs de Balaguer
    Tlf.: 973 438 072
    info@alemany.com
    www.alemany.com




    La ruta

    Entre el riu Noguera Ribagorçana i el Noguera Pallaresa, entre el pantà de Canelles i el de Camarasa, s’hi troben indrets des d’on gaudir d’un paisatge màgic: miradors, ermites, monestirs, esglésies i castells donen una panoràmica perfecta del territori. Un espai ple d’història, obert a la cultura i al visitant, amb propostes d’oci molt variades i, sobretot, actualitzades.


    • Central hidroelèctrica de Canelles.
    • Les Avellanes. Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
    • Àger. Mirador del port d’Àger
    • Ós de Balaguer. Castell Malignum Castrum
    • Vilanova de la Sal. Salines prehistòriques

    [1] Central hidroelèctrica de Canelles







    Per visitar aquesta central cal anar totalment preparat. Calçat i roba còmodes, energia i ment activa. És el moment d’entendre el funcionament de la casa de l’electricitat, on es genera la llum que arribarà a les nostres llars. I de passejar-se per les seves entranyes. Canelles és l’única central visitable, no n’hi ha cap altra que obri les seves portes als curiosos d’aquesta manera. Fins i tot es permet beure l’aigua de l’embassament, que brolla d’aixetes a les parets dels túnels i que és totalment potable. La visita, però, amaga molts secrets prehistòrics. Acaba, literalment, al centre de la muntanya, al cor de la Cova del Tragó, una formació que va sorgir quan el mar que cobria Europa va retrocedir fins convertirse en un espai d’estalagmites, estalactites i columnes amb formacions increïbles. Encara avui es poden veure a les sinuoses parets les petjades de la vida marina que un dia la cova albergà durant l’època del Juràssic


    Al llarg del recorregut de gairebé un quilòmetre també s’hi observen animals vius, com gripaus i muricecs, que s’amaguen ràpidament quan veuen la llum de les llanternes


    [2] Les Avellanes

    Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes


    Pertany a Ós de Balaguer, pren el nom del poble de les Avellanes i la seva parròquia és la de Vilanova de la Sal. El monestir sempre ha estat un lloc de poder i d’influència per als seus pobles veïns, al seu interior encara hi descansen les restes dels seus fundadors: els Comtes d’Urgell. Ara mateix, hi habita una comunitat religiosa, la dels Germans Maristes, però les seves portes estan més obertes que mai. La Casa de l’Espiritualitat ofereix la possibilitat d’acomodar-se al monestir i fer-hi una estada espiritual. Al restaurant El Claustre s’hi fan menús diaris i de cap de setmana, a més de servei a la carta. Val la pena admirar el seu claustre romànic restaurat fa poc, la nau de l’església i el conjunt d’absis exteriors. A més, l’entorn on està situada la construcció és magnífic per passejar-hi i descobrir la petita vall que l’envolta i els seus arbres centenaris.


    Els sepulcres dels comtes van ser venuts el 1906 per quinze mil pessetes de forma il·legítima. El majordom del convent, espavilat, va salvar les despulles de descansar fora del monestir i des de l’any 1967 hi resten en dues arquetes de pedra amb els seus escuts. Els sepulcres han anat a parar al museu The Cloisers de Nova York


    [3] Àger

    Mirador del port d’Àger


    Serpentejant la carretera des de Les Avellanes fins a Àger, fem una parada al mirador del Port d’Àger, una finestra –o, fins i tot, podríem dir una terrassa- oberta al Montsec. A banda i banda de la serralada els congosts de Terradets i de Montrebei, que no s’arriben a veure des del mirador però que configuren els límits de la Vall d’Àger. A pocs metres, hi ha l’Hotel Port d’Àger, que també gaudeix de vistes espectaculars a la muntanya. Les seves habitacions estan col·locades seguint un estudi geopàtic, és a dir, tenint en compte com respon el cos a la situació de cada espai. L’Hotel també disposa d’una piscina a l’aire lliure per als mesos de calor a pocs metres de l’edifici principal.


    LA CUINA DE LA MEL
    La mel és un ingredient habitual de molts dels plats tradicionals de la zona. Un restaurant força recomanable per anar-los a degustar és Casa Mercè, al petit poble de Fontdepou, en un trencall de la carretera poc abans de la urbanització d’aquest nom i del port d’Àger. La reconeguda cuinera Mercè Camins hi prepara un seguit de receptes de tota la vida però adaptades als gustos actuals, des d’una esplèndida olla barrejada a una espatlla de corder a les herbes del Montsec, que el seu marit Josep Mercè serveix en un menjador de pedra rústic i molt acollidor.





    [4] Ós de Balaguer

    Castell Malignum Castrum


    Van ser els sarraïns, quan la zona formava part d’Al-Àndalus, els qui van construir el castell d’Os de Balaguer al cim d’un turó, controlant el riu Farfanya i els límits amb l’Imperi Carolingi, que empenyia ja sense èxit les fronteres des de França. Des dels finestrons ja restaurats de l’edifici es té una visió impecable del municipi i de la seva església de Sant Miquel, del segle XVIII. A l’interior del castell ara s’hi fan exposicions d’art d’un bon nivell, que apleguen tant artistes locals com forasters. En una de les seves sales també s’hi alberga el Museu de les Campanes, que després de temps emmudides, sonen muralles enfora durant la Trobada de Campaners que el municipi celebra anualment des de 1987.


    Al centre del poble d’Os de Balaguer s’hi pot veure la font monumental del 1700, que resultava vital per als habitants del nucli urbà en una època en què el seu entorn era totalment sec.


    [5] Vilanova de la Sal

    Salines prehistòriques


    Les formacions geològiques de la zona van crear en el seu moment uns dipòsits de sal que possiblement han estat explotats des de la Prehistòria. Està documentada l’existència de les salines com a tals en documents del 1784 i, un altre cop, del 1853. Les salines van ser explotades durant tot el segle XX, per acabar abandonades a la dècada de 1970. Després d’intensos treballs de recuperació, ara l’Associació Catalana del Lleure Formatiu (Ascalfó) se’n fa càrrec i les ensenya com a reclam turístic. Dins del recinte, a més, s’hi troba un molí d’extracció del pou de sal, una construcció difícil de veure en tan bon estat.


    A prop de les salines de Vilanova de la Sal, es pot visitar el casc antic del municipi i la seva església o també gaudir de les vistes panoràmiques de l’ermita de Montalegre, accessible per una pista i espectacular mirador des del Montsant fins al Pirineu .


    Concurs

    Recordes el lot de de vins de Castell del Remei?


    El vam anunciar al primer capítol d'Experiència Rural de SEGRE.


    Doncs avui et direm que tens temps per participar-hi fins el proper divendres 12 de gener! Afanya’t i no et deixis perdre aquesta oportunitat d’emportar-te un lot de 3 botelles de vi de Castell del Remei. Inclou dues botelles de vi ODA negre i una ampolla de vi ODA blanc!


    Però avui també tenim concurs. Per participar-hi, aquest cop et proposem un maridatge de vi Castell del Remei i Torrons i mel Alemany. Et sembla bé?


    Només cal que entris en aquesta publicació de Facebook que veuràs a la dreta i la comentis responent aquesta pregunta: Quin torró d'Alemany ha obtingut 3 estrelles als premis Great Taste? Si busqueu la resposta, amigues i amics, la trobareu més amunt.


    Entre tots els participants sortejarem el lot. Estigueu atents a les nostres xarxes socials!


    Més Experiències


    Vols gaudir de totes les Experiències Rurals? Només caldrà que entris a la web d'Experiència Rural de SEGRE.

    Allà podràs veure tots els capítols, aprendre i conèixer els millors productes de casa nostra i participar i emportar-te un grapat de premis!

    Crèdits


    Edita: Diari SEGRE S.L.U.

    Una producció d'InfoLleida

    Coordinació editorial: Vidal Vidal

    Text i imatges: Laura Valls

    Producció: Maria Terré i Àngels Escolà

    Maquetació i programació interactiva: Departament Digital de Segre



    Amb el patrocini de