En Raül Bobet és el fundador del celler Castell d’Encús, un projecte ja prometedor quan era només un esbós sobre el paper. Emparat pels seus coneixements en geologia, en Raül buscava un lloc protegit del canvi climàtic, o almenys que permetés un bon marge de maniobra. Al trobar-lo, no només va comprar un gran terreny a 1.000 metres d’altitud, en un entorn privilegiat i amb bones condicions per al conreu del raïm, sinó que va ser obsequiat amb el descobriment d’uns cups que els templers van esculpir manualment a la pedra durant la seva estada a la zona en època medieval. Aquesta troballa ha permès al celler la recuperació de mètodes antics que afegeixen un element de gran singularitat als seus vins.

La filosofia del celler, però, va molt més enllà de la recuperació d’allò ancestral: aposten de totes passades per una tecnologia avançada i per mètodes únics per triar el raïm, encaixar-lo i fer tot un procés estudiat al mil·límetre que, a més, funciona gràcies a l’energia geotèrmica de què s’han dotat les instal·lacions. Celler d’Encús ha apostat fermament per reduir la seva petjada energètica. Així, el celler ha estat dissenyat també perquè tots els seus processos funcionin gràcies a la força de la gravetat.

[1] Talarn

Central hidroelèctrica

La visita a la central hidroelèctrica de Talarn, al costat del pantà de Sant Antoni, és molt didàctica sobre com era la vida dels seus antics treballadors i de quins han estat els sotracs de l’ofici en relació, sobretot, amb l’empresa constructora, coneguda com La Canadenca. El nom oficial de la companyia era Riegos y Fuerza del Ebro i és més famosa per les hores en què no funcionà que per aquelles en què estigué en actiu. Això és perquè la vaga de La Canadenca de 1919 encara és avui una de les fites històriques més importants del moviment obrer català. La visita a la central és molt didàctica en relació amb aquell episodi però també gràfica pel que fa a la maquinària de l’època, els utensilis quotidians dels treballadors i, fins i tot, els seus objectes d’oci.

[2] Talarn

Torres medievals

El poble de Talarn havia estat una vila closa que s’estenia a l’abric del castell i que va arribar a ser una ciutat molt important, ja que acollia les principals famílies pallareses i es va convertir en capital de la comarca. D’aquest passat esplendorós, en resten encara algunes torres com la de Soldevila, la de Caps i la de la Presó, on encara són visibles les restes del castell. Un passeig pel centre també descobreix algunes cases senyorials de l’època moderna, evidents pels escuts nobiliaris a les portes. D’entre els elements que resten de l’antiga vila closa també val a destacar els antics portals que hi donaven entrada, com el de la pujada al castell.

[3] Santa Engràcia

Panoràmica

Santa Engràcia sembla, des de la distància, una filera de cases que fan equilibris damunt una cresta rosta i rocosa, gairebé com un vaixell de pedra enmig d’un paisatge muntanyós. Al capdamunt de tot, s’hi veuen les restes del castell de Santa Engràcia, que donà origen al poblet amb el mateix nom. Cap a la meitat del pendent, es dibuixa clarament la part anterior de l’església i el perfil d’algunes cases. Ja al poble, una visita a l’església i a les restes del castell, a part de regalar-te una panoràmica increïble de la zona, et mostrarà les Petjades del Diable esculpides a la roca del terra, de camí al castell. La llegenda diu que es van formar quan el mateix dimoni passejava sobre la roca encara tova, durant la seva formació fa milers de milions d’anys.

[4] Rivert

Molí de Rivert

Rivert és, sens dubte, un lloc que sorprèn. Sobretot si recorres els seus carrers a l’atzar, descobrint una petita joia a cada racó: cases encantadores, portals de l’antiga vila closa o les fonts que poblen tota la xarxa de carrers. L’entrada al poble es fa per Lo Barri i travessant el barranc de Palomera per damunt d’un petit pont. Així s’arriba al barri principal, on hi ha l’antiga església parroquial, el cementiri i, a dalt de tot, l’ermita de la Mare de Déu. Del castell no en queda res visible. I si en comptes de pujar a l’ermita, segueixes els carrers costa avall, descobriràs el molí de Rivert i un espai d’aigua amb un salt espectacular, acollidor i molt fresc. Per tots aquests elements junts, Rivert és considerat un dels pobles més bonics de Catalunya.

[5] Pantà de Sant Antoni

Val la pena aprofitar l’estada a la zona per visitar el pantà de Sant Antoni, preferiblement en l’època en què està més ple, durant la primavera i l’estiu. S’hi pot accedir des de la carretera C-13, que fa cap a la presa i ofereix unes vistes esplèndides del conjunt del llac. També s’hi pot accedir per la banda dreta i arribar al mirador des del qual es veu la seva totalitat, la superfície d’aigua dolça més gran de Catalunya. Ja sigui des del marge dret o l’esquerre, es pot accedir a l’aigua per banyar-s’hi o llogar-hi caiacs o patinets. Les vistes més espectaculars del pantà tenen lloc a primera hora durant l’alba i a última, quan es pon el sol i crea reflexos daurats en l’aigua.