EL CONFLICTE DE SIXENA

Interactius Segre


Mou-te amb el ratolí o a través de les tecles de direcció del teclat

Sixena

L’any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola i promogut per un ambient anticlerical, s'incendia i s'arrasa tot el que es troba dins del monestir de la població de Vilanova de Sixena, a l’Aragó. Aquests atacs al cistercenc Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, construït al segle XII, van afectar a tot el conjunt monàstic i moltes obres van ser destruïdes o saquejades. Les tombes dels reis d’Aragó, també al monestir, van tenir la mateixa sort i van ser profanades.


Es va perdre tot? No, alguns murals de la Sala Capitular es van poder recuperar de la crema i es van traslladar a Catalunya per salvaguardar-los. Se'n va encarregar una expedició catalana liderada per Josep Gudiol.

Igualment, moltes obres d’art i diverses peces i elements litúrgics d’alt valor artístic i històric es van recuperar. Per evitar mals majors, es decideix traslladar les peces a Lleida. Recordem que en aquell moment el monestir de Sixena es trobava dins de la diòcesi de Lleida. Pels volts del 1970 les monges que quedaven a Sixena van tancar el monestir i es van allotjar a Valldoreix.


Anys després, entre el 1983 i el 1994, la Generalitat de Catalunya, que encara guarda les obres, decideix comprar-les a les monges del monestir de Sixena. Entre les obres hi ha caixes sepulcrals, joies, talles de fusta i altres objectes d'aixovars litúrgics i domèstics. Durant aquests anys les peces es reparteixen entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida diocesà i comarcal. Els darrers anys, entre 1992 i el 1994, el MNAC acaba comprant reliquiaris i petites peces a les monges residents a Valldoreix.


Segueix a la pàgina següent


La clau del conflicte

Sixena

Abans de tot el que us acabem d’explicar, l’any 1923, el monestir de Sixena és declarat Monument Nacional dins del règim de protecció del Patrimoni Històric. Com que aquest règim té diferents nivells de protecció, a Sixena se’n protegeix l’edifici, no les obres. Aquesta interpretació és la que avui genera tot el conflicte.

Document de compraventa

21 d'abril de 1983

Llegeix-lo en línia


Te'l deixem en format PDF. Només cal que cliquis a la imatge de la vora i t'obrirem una nova pestanya amb el document oficial.


Sobretot, no oblidis tornar, ja que tenim moltes coses a explicar-te


S’obre la caixa de Pandora

El 15 de juny del 1995 s’obre la caixa de Pandora. Una resolució papal obliga a la diòcesi de Lleida a traspassar les 111 parròquies aragoneses a la diòcesi de Barbastre-Montsó per adequar-se als límits provincials actuals (aquest traspàs es realitza en dues etapes, tot i que la principal va ser el 1995). Dos anys després, el 1998, el nunci vaticà Lajos Kada, emet una ordre on diu que tot l’art de Lleida no és en propietat sinó en qualitat de dipòsit.


Si no es demostra el contrari, les obres d’art s’han de tornar.


Sixena
Sixena

Conflicte modern

2012. El govern aragonès obre el cas per declarar la nul·litat de la venda de les obres de Sixena a la Generalitat. Aquesta mesura arriba després que el Tribunal Constitucional denegui el dret de retracte per adquirir les obres que havia presentat Aragó l'any 1998, 14 anys abans.


El dret de retracte atorga el dret de compra sobre una cosa ja venuda en les mateixes condicions del contracte abans efectuat. Dit d’una altra manera, Sixena demana comprar les obres al mateix preu en que es van vendre als anys 80. Us direm que aquesta reobertura del cas és la que ha acabat amb l'execució provisional de la sentència que obliga a tornar les obres.

Sixena

Recordeu la declaració del 1923 que protegia el monestir però no les seues obres?


Des de l’Aragó es defensa que quan es van comprar les obres aquestes estaven dins de la declaració del monestir com a Monument Nacional, que eren part consubstancial de l’edifici i que per tant no es podien separar. És per això que Aragó veu la venda il·legal i que, per tant, reclama les obres. Per altra banda, la Generalitat i el MNAC consideren que els contractes formalitzats són de naturalesa personal entre les dues parts i legítims des d’un punt de vista jurídic i, sobretot, que les obres d’art comprades no estaven afectades per la declaració de Monument Nacional de l’any 1923.


Les peces

44 béns mobles dipositats al Museu Diocesà de Lleida per part de la Generalitat de Catalunya, en virtut de la compravenda de béns artístics de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, de Valldoreix al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de data 28 de gener i de l’escriptura pública d’aquesta compravenda, de data 22 d’abril de 1983.


Consulta totes les obres i els detalls al web de SEGRE .

Sixena






Cronologia judicial i política

L’any 2015 es resol el cas i una sentencia declara nul·la la compra de les obres de la Generalitat a Sixena i, per tant, obliga a tornar tots els béns repartits entre Lleida i Barcelona abans del juliol d’aquell mateix any. Es desestimen les al·legacions de Generalitat i MNAC.



Comença un estira i afluixa entre les dues parts


El 2016 la Generalitat inicia esmenes per evitar tornar tots els murals que té al MNAC. Aquí hem de dir que el litigi per les pintures i murals és diferent al de la resta de peces comprades a les monges entre el 1983 i el 1994. Un conflicte paral·lel pendent de sentencia. Així, la Generalitat presenta un conflicte de competències contra el jutjat d'Osca davant el Tribunal Suprem, una acció que obliga a suspendre temporalment el judici.


Tècnics museístics assenyalen que els murals no haguessin sobreviscut si no s'haguessin traslladat de Sixena i desaconsellen el trasllat de les obres pel mal estat de conservació en que es troben i per prevenir danys irreparables. Asseguren que els frescs no suportarien un nou arrencament i una nova reintegració als murs de la Sala Capitular de Sixena. La Generalitat s’assegura al menys que, en cas que s'aprovés el trasllat, totes les despeses anirien a càrrec del monestir de Sixena.


Per la seva part, l'advocat de l'ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Espanyol, qualifica d'irrellevants tots els peritatges provinents de Catalunya.


La Generalitat es blinda

La Generalitat necessita blindar-se perquè en aquests moments, si un jutge ho ordena, les peces s’haurien de traslladar a Sixena. Per això acorda que aquests béns exposats a Catalunya no puguin sortir de les dependències sense l'autorització del Conseller de Cultura, previ informe de la junta de museus. La Generalitat té la competència exclusiva en protecció del Patrimoni Cultural Català que inclou la conservació, reparació, règim de vigilància i control dels béns.


El litigi pels murals, que com hem dit va en paral·lel, pren una nova dimensió. Les monges de Sixena reiteren que volen les obres del MNAC. Ho anuncia la mare federal de les monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, María Virginia Calatayud. El MNAC presenta nous informes científics de cinc entitats catalanes que alerten dels “riscos extremadament alts” de moure les pintures del museu.


La magistrada María del Carmen Aznar firma la interlocutòria per la qual acorda desestimar l'oposició de la Generalitat i del MNAC a l'execució provisional de la sentència. En altres paraules, es denega l’oposició catalana i s’obliga, via sentencia, a entregar les 97 peces al monestir abans del 25 de juliol del 2016.


La Plataforma d’Entitats Culturals es manifesta massivament el 8 de juny davant de les portes del Museu de Lleida i demana a la Generalitat que activi tots els mecanismes legals i administratius per evitar el trasllat de les 97 peces a Sixena. Per altre costat, PSOE, PP, PAR i CHA es concentren a l’octubre per exigir l’entrega de la totalitat de l’art de Sixena.


SIXENA REP 53 PECES. El monestir de Sixena rep, enmig d’una gran expectació, 53 de les 97 peces que la sentencia obliga a retornar i que provenen del MNAC.


Llei catalana i vies penals

Per poder enviar les 44 obres del Museu de Lleida a Sixena primer han d’estar descatalogades per part de de la Junta de Museus, així ho ordena la llei catalana. Aquest procés alenteix l’enviament de les 44 peces a l’Aragó ja que a més de la Junta, la decisió final ha de ser ratificada per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi. Si no s’aprova, no es podria enviar res a Sixena perquè vulneraria la llei catalana.


La magistrada que porta el cas, al seu torn, amenaça per la via penal. Santi Vila, conseller de Cultura, rep l’auto que l’adverteix de les responsabilitats penals si no entrega les 44 peces. Automàticament rep suport d’Àngel Ros, Joan Reñé, Josep Giralt i Amics del Museu. Neus Munté, portaveu del Govern, ratifica el suport. Fent un pas més cap a l’autoprotecció, la Junta de Museus atorga al Museu de Lleida el títol d’interès nacional.


Demanda contra les monges Santjoanistes

El Consorci del Museu de Lleida demanda l’Ordre Santjoanista de Sixena sota el dret de retenció de les 44 obres del Museu de Lleida. Segons aquest dret, les obres no es poden moure fins que es retornin els imports de conservació i millora que s’han realitzat durant els 17 anys de possessió.


La policia al Museu

Les obres estan protegides per la llei catalana, per tant no es poden moure. Per això el jutjat d'Osca inicia la via per poder enviar la policia judicial i poder-se emportar les 44 obres que reclama. Generalitat, institucions i entitats de Lleida reconeixen que és un tràmit processal.


Mentrestant Lluís Puig es converteix en nou conseller de Cultura, en substitució de Sant Vila. Qualifica el conflice de "despropòsit". De l'altre costat, Jorge Español considera l'actitud catalana d'una "burla sense precedents" a l’autoritat judicial. En una carta a SEGRE, el mateix Jorge Español assegura que el conflicte arriba a la fi.



L'1-O, la independència i el 155


Amb l'arribada de la tardor i l'anunciat referèndum de l'1 d'octubre, el conflicte es torna a posar en marxa. La plataforma aragonesa pel retorn de les obres no vol fer coincidir la reclamació durant la campanya perque no es faci servir com a argument polític. Lluís Puig i el Museu de Lleida proposen noves al·legacions per evitar la fotografia de la Guàrdia Civil entrant al Museu.


Fiscalia pren partit i, en ple procés per la proclamació de la República Catalana al Parlament de Catalunya, demana acusar de desobediència els consellers Vila i Puig pel cas Sixena. Sixena, per la seva banda, prem l'accelerador i demana una euro ordre de detenció contra Puig, que ha viatjat fins a Brussel·les amb Puigdemont.


I Madrid aplica el 155. Méndez de Vigo s'encarregarà de la conselleria de Cultura. El jutjat d'Osca vol aprofitar el 155 perquè s'entreguin les obres de forma imminent. Entra en joc Méndez de Vigo, que vol estudiar el cas. Àngel Ros, paer en cap de Lleida, li demana via carta que sigui prudent.


El 28 de novembre de 2017, Méndez de Vigo ordena entregar les 44 obres de Sixena que es troben al Museu de Lleida. El procés s'accelera i dos dies més tard l'Audiència d'Osca confirma la sentència que ordena entregar les obres de Sixena. Et deixem el document de la sentència.

11 de desembre de 2017


Arriba el dia. La data límit per entregar les obres marcat pel jutge d'Osca. Un 11 de desembre de 2017. Malgrat els suports, recursos i cartes d'última hora, a dos quarts de quatre de la nit una quinzena de vehicles de la Guàrdia Civil es presenten, juntament amb tècnics del Govern aragonès, al Museu de Lleida.


A partir d'aquella hora, un grup de gent es comença a concentrar davant les portes del Museu per protestar per l'entrega de les obres. Durant el matí ja en són centenars i tallen la rambla d'Aragó. La tensió va en augment i es produeixen enfrontaments entre manifestants i Mossos, en un centre de la ciutat completament blindat.


Et deixem el vídeo de la crònica de Lleida TV i els enllaços a la web de SEGRE on hi trobareu vídeos, imatges i totes les reaccions d'un dia que romandrà a la memòria de molts lleidatans.

Comparteix aquest interactiu

Si t'ha agradat, comparteix-lo amb les teves amistats a Twitter i Facebook